Libros de Cataluña, página 10 de 180

Els llibres dedicats a la Guerra Civil solen centrar-se en aquells temes que són comuns a qualsevol guerra: estratègies militars, contingent, batalles, evolució del conflicte, bombardejos i exili. Al

Als anys seixanta, alguns dels intelÉlectuals mes prestigiosos d Espanya es van constituir en grup, amb l objectiu de promoure la cultura democràtica i elaborar un discurs d oposició al franquisme. A

La idea d’una antologia sobre els poemes i les cançons dels Països Catalans és fruit del nostre compromís per donar veu a la realitat del nostre territori. És una selecció d’acord amb uns principis p

En Pep Suñé és un personatge de la Fatarella que a còpia de convicció i tossuderia ha esdevingut una icona en la defensa del món rural. El llibre que teniu a les mans és un recull d'articles publicat

Josep Varela i SerraAra fa quinze anys de la mort de Maria Rúbies (gener de 1993), nascuda 60 anys enrere a Camarasa (La Noguera) En la seva breu vida, Maria Rúbies excel·lí en el camp de la pedagogia de la matematica: de fet fou la primera en publicar textos sobre el tema en catala (els celebres Fem matematica) despres de la Guerra Civil. En mig duna tasca pedagogica constant hi hague un intens parentesi dedicat a la politica: 1977-1988. Primer fou senadora en lanomenada legislatura constitucional i despres diputada a les Corts Generals (1979-1982). Escollida diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1984, es retira aviat de la politica activa: la seva oposicio a la Llei del Joc fou la punta de liceberg dun desengany mes pregon. Defensa sempre una major autonomia per a Catalunya, i lus de la llengua catalana a lensenyament i lavenç en la igualtat de drets dels homes i les dones. Tota la seva vida estigue dominada per una gran religiositat. Abans del seu casament lany 1969, fou dirigent dAccio Catolica. Mai abandona les seves conviccions, aprofundides per la meditacio i les seves lectures.

El 1938 Barcelona pateix l'etapa més crítica de la guerra. Mentre els franquistes avancen i la política internacional abandona la República a la seva sort, a la capital catalana la manca de menjar i l'amenaça de bombardeig són el pa de cada dia. Al llarg de l'any, l'escriptor Cèsar-August Jordana va compondre per al setmanari Meridià una crònica punyent, aguda i mordaç, no exempta d'humor, d'aquells mesos decisius. Aquests articles, que inclouen algunes de les peces més brillants i combatives de tota la prosa escrita en temps de guerra, són un model de periodisme culte d'actualitat dins la millor tradició del gènere.

Aquest llibre s'endinsa en les geografies polítiques, socials i familiars d'Aurèlia Pijoan, la primera dona que, metgessa de professió, ha accedit a un càrrec de representació municipal a Lleida. Casada amb Luis Pérez García-Lago -secretari general del PSUC en la Lleida dels anys 30 del segle xx i màxim responsable del partit en l'exili mexicàcontinuà el seu compromís a través de la Unión de Mujeres Españolas de Mèxic de la qual esdevingué la secretària general. El llibre pretén, tot reflexionant sobre el diàleg que s'estableix entre record i oblit, visibilitzar la història de la gent que no té història a partir d'un centre de gravetat concret, ja que els itineraris personals i familiars d'Aurèlia Pijoan permeten recórrer les diverses cares de l'univers repressiu franquista: exili, clandestinitat i presó.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

En el tram final de la Guerra Civil, l exercit de la República va fer construir un aerodrom al terme municipal de Montornes del Valles. Operatiu des del juny de 1938, l aerodrom 329 -així es com se l coneixia- va ser la base d entrenaments i practiques de l escola de pilots i del Cuadro Eventual.

F. Bonamusa, J. de Madariaga, J. Casassas, P. Pagès, G. LusaAquest llibre és un recull del primer simposi d’història contemporània, organitzat per l’arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir

«[...]aquest llibre va néixer de la impossibilitat de trobar la respota a una pregunta que lautor es formulava. Ningú no era capaç dexplicar-li ni lorigen, ni la cronologia de lestalada. Ni qui en fo

Jordi Oliva i LlorensEl trajecte l'emmarquem dins l'espai geogràfic que va formar l'anomenada línia L-2 al seu pas per la Segarra, una línia de fortificació que anava de nord a sud des de la Seu d'Ur

Aquesta obra és un estudi de la Tàrrega de les primeres dècades del nou-cents. A partir d'aquesta realitat local, l'autor il·lustra, reforça i planteja interpretacions de caràcter general. El llibre

A Com mirar la tele sense prendre mal, el guionista Piti Español fa un repàs molt peculiar a l'actualitat televisiva, a les noves tendències de la televisió i a la història recent del mitjà i desenvolupa, en clau irònica i no per això menys certera, gairebé mig centenar de teories sorprenents que expliquen aspectes bàsics de la comunicació televisiva i que ens permeten entendre com es fa i com es veu la televisió. Des de la Teoria del Celobert (que mira d'explicar perquè a la televisió es crida tant), fins a la Teoria dels Wallenda (que ens fa entendre per què triomfen les sèries d'hospitals), passant per la Teoria del Toblerone (sobre els formats televisius), la del Monzó (sobre si és sexi o no el català que es parla a la petita pantalla), la de l'Hormona Desbocada (sobre les sèries d'adolescents) i la dels Ganivets de Cuina (que respon a l'eterna pregunta de "què és més difícil, fer riure o fer plorar?") a Com mirar la tele sense prendre mal Piti Español dóna les claus per entendre —i si cal, fer­— la televisió dels nostres dies.