Libros de Cataluña, página 17 de 182

Aquest llibre recull el bo i milllor del patrimoni d''aquesta comarca, amb l''afegit d''una població tan propera i important com l''Hospitalet del Llobregat, dels seus usos i costums, en forma de petites pinzellades, per tal de que el lector pugui coneixer mes a fons un espai de vida tan rica com ho demostra la seva magnifica diversitat.

Aquest llibre és el punt final d'un treball iniciat fa quaranta anys sobre la relació de Joan Miró i Mont-roig del Camp. Abans hi hagut els documentals "D'un roig encès: Miró i Mont-roig" (1979), "Mont-roig: tornaveu mironia" (2002) i "Safatans mironians" (2007). La creació, amb uns quants amics de Mont-roig, del Centre Miró el 2005. I el llibre "Joan Miró i Mont-roig: Pal de ballarí (1911-1929)" (Arola Editors, 2012). Joan Miró va arribar per primer cop a Mont-roig el 1911, tenia divuit anys. Hi va fer estades d'uns tres d'uns tres mesos fins el 1976. Són seixanta-cinc anys gaudint del blau intens de la mar en els dies de serè, del vent mestral, de passejar pels camins de Les Pobles observant com anava creixent algun pal de ballarí de les atzavares, o fruint del moment en que la seva ma acaronava la pedra roja de la muntanya de la Mare de Déu de la Roca. Miró arribava al mas amb la primavera. Com les orenetes. El llibre és cenyeix fonamentalment en situacions relacionades amb Mont-roig. El seu mas, no és un diorama on Miró i d'altres amics seus actuen, entren i surten. S'intenta reflectir la vida d'aquell entorn pagès de Les Pobles. Hi ha el soroll de les ones de la platja de la Pixerota, l'aigua lliscant pels recs dels horts, els grills, el tossut bordar dels gossos... i el xiscle de l'oreneta. El més rellevant són les veus dels mont-rogencs que el van conèixer, els seus masovers: els Boquera, els Calaf, els Rovira. També algun pagès del voltant del mas o el taxista que el duia a recórrer el pobles del Baix Camp i el Priorat. El Pal de ballarí (vers l'escala de l'evasió) i el xiscle de l'oreneta ben bé poden explicar l'evolució de l'obra de Miró i la seva relació amb Mont-roig. Ambdós, com tota l'obra de Joan Miró són una miroia. Atreuen la mirada.

Luxúria, gola, enveja, avarícia, ira, supèrbia i peresa. Set pecats capitals ben ordenats. Tots condemnen l'excés, la disbauxa, la desmesura, l'extralimitació, l'arbitrarietat, l'obsessió en la conducta humana. Pecats, tots ells, que poden ser mortals si et passes molt i venials si només et passes una mica (segons la visió catòlica, és clar); les dues versions poden ser perdonades mitjançant la confessió i el penediment sincer, tot i que els mortals t'amenacen de condemnació eterna i és més difícil que te'ls perdonin. En aquest llibre que ara obriu fem un recorregut pels pecats i els pecadors en terres catalanes. Dites, refranys, llegendes, històries de la història, llocs per visitar, tot té a veure amb la relació que durant segles han mantingut els catalans amb els anomenats «pecats capitals».

Avui Catalunya té dos greus amenaces: l'onada immigratòria islamica, amb totes les seves conseqüències i la classe política i mediatica que la promociona, la finança que la promociona propagandísticament. Una oligarquia que controla tots els ressorts del poder i que ha decidit convertir-se en el Cavall de Troia de l'expansió de l'islamisme gihadista a casa nostra. Som pocs els que ens atrevim a assenyalar aquest perill i als seus culpables. Aquest llibre exposa clarament tots els perills a què ens enfrontem com a conseqüència d'aquest tsunami migratori: inversió demografica, fanatisme, terrorisme salafista, discriminació contra la dona, violència de sexes, mesquites convertides en centres de radicalisme musulma. Perquè algú ha d'advertir del proper futur que ens espera a Catalunya, si aquest fenomen no s'atura i es reverteix de forma immediata.

El carlismo abarca un período de tiempo muy amplio e incidió en aspectos muy diversos de la historia. Por eso su estudio se puede enfocar desde muchas y diferentes ópticas. Esta monografía intenta dar una vision del desarrollo de la sanidad en el bando tradicionalista durante la primera guerra carlista (1833-1840) en el Principado de Cataluña, enmarcada en el contexto general y con unas pinceladas sobre las otras zonas de España en conflicto. Se incluyen, ademas, unas notas de amplitud diversa sobre todos los lugares que fueron utilizados, durante mas o menos tiempo, por los carlistas para socorrer a sus heridos. Se ha podido documentar que sirvieron de hospitales espacios tan heterogeneos como monasterios, cuevas, casas particulares e iglesias. En los primeros momentos de la contienda, los enfermos y heridos eran cuidados y atendidos por sus propios familiares y amigos. Pero, al cabo de un tiempo de haberse iniciado la guerra, los hospitales fueron mas dotados de material, medicos, cirujanos y cuidadores, funcion esta ultima realizada, mayoritariamente, por religiosas.

La història de l’Eixample i de qui en va ser el creador, Ildefons Cerdà, és un capítol apassionant de l’evolució urbanística de Barcelona. En aquesta nova edició del llibre, amb més d’un centenar de

La Festa de Treball ha estat la festa popular més gran celebrada a Catalunya, un lloc de trobada i de convivència on la gent progressista es reunia per compartir i debatre experiències i inquietuds i

El millor llibre per coneixer d'una manera ràpida la historia de Catalunya des dels temps mes remots fins avui. Es tracta d'una visió rigorosa i amena dirigida a tots els públics, que el lector podrà

Historia del municipi de la Jonquera dels últims 100 anys explicada per l'autor amb el suport de fotografies i documents.

«Quin havia estat el preu de la traïció? Com no se n'havia adonat? Preguntes com aquestes martellejaven el cap d'Antoni Roca mentre era passejat pels carrers de Barcelona com a escarni públic.» L'escandalitzador de Catalunya, el sacerdot i bandoler que havia portat de corcoll les autoritats durant la primera meitat del segle XVI, era degollat a la plaça del Rei de Barcelona, davant d'una enfervorida multitud, el 26 de juny de 1546. Aquesta és la història del primer bandit professional de Catalunya, un heroi, un lladre, un rebel o un malfactor... tot depenent del lloc de la història des d'on es miri.

Pepa Colomer, la primera aviadora catalana.

S’ha parlat i es parlarà molt de l’exili republicà de 1939. Poques vegades, però, s’ha estudiat l’importantíssim paper de la dona en la diàspora provocada pel final de la Guerra Civil espanyola. Mart