Libros de Cataluña, página 28 de 183

Joan Peytaví Deixona: Notaris, homes i papers. El Nord català als segles XIII-XVIII / Rodrigue Treton: Preludi a la història del notariat públic a Perpinyà i el comtat de Rosselló (1184-1340) / Joan

Independència 2014. El full de ruta d’Esquerra Independentista. Horitzó Llibertat 2008-2014. “L’apagada elèctrica i el caos ferroviari han fet despertar Catalunya en una incruenta foscor indissimulab

Balasch, Remacha, Eritja, SánchezAquest llibre vol recordar la riuada que s’esdevingué a Lleida l’octubre de 1907. I també vol transmetre el que van sentir aquelles lleidatanes i lleidatans quan el r

El general Josep Moragues (1669-1715) fou el militar català de més graduació durant els primers anys de la Guerra de Successió i també el qui va experimentar més cruament els efectes de la repressió

Quina és la situació de la ultradreta a Catalunya actualment? Existeix un lepenisme català? Aquest assaig reflecteix com al durant quatre dècades s’ha viscut un procés pel qual l’agressiu neofeixisme

Amb La llengua que ens va parir Jordi Solé i Camardons vol mostrar la direcció, el sentit, el criteri, l'originalitat, la potència, les raons i contradiccions del discurs català sobre l'idioma centrant-se en les aportacions positives de set autors: Josep Yxart, Joaquim Cases-Carbó, Carles Riba, Ferran Soldevila, Josep Armengou, Carles M. Espinalt i Joan Fuster. I amb el contraexemple minimitzador i culpabilitzador de Jaume Vicens Vives, a qui critica amb claredat. Des de la consciència lingüística, queda més que clar que el català és la llengua que ha parit als catalans d'arreu dels Països Catalans, que sense la llengua no som res... És mitjançant la llengua catalana -la nostra columna vertebral que fem una aportació original a la humanitat, és a través de la llengua catalana que som universals, que som civilitzats. Mentre que la bilingüització social apunta cap a la substitució lingüística. La vida plena del català, -la llengua de Llull, Ausiàs Marc, Rodoreda, Gaudí o Macià- és una fita només assolible des de la voluntat, des de la unitat del poble i la societat civil, i mai de la vida hauria de ser una lluita partidista. La nació lingüística catalana és una nació electiva. El llibre també inclou un ampli panorama del discurs català sobre la llengua des de Ramon Llull fins als nostres dies, una espiral d'intel·ligència sociolingüística. En els actuals moments de desorientació, cansament i continuació de l'estratègia imperialista anticatalana, quan des del costat català se senten el cants de sirena del liquidacionisme sociolingüístic, acollir la lectura d'aquest conjunt d'autors ens pot ajudar a veure-hi més clar.

El dia de les sirenes és la reconstrucció, en la memòria de Joan Sans i Sicart, de la sublevació dels anarquistes a Barcelona contra l'intent de cop d'Estat dels franquistes. Al costat dels grups llibertaris de Badalona, l'autor va sortir al carrer amb les armes que tenien amagades al cementiri de Badalona i que havien creuat la frontera des de Perpinyà a través d'una cadena clandestina de militants obrers. El dia de les sirenes, que fou el senyal acústic per tal que tots els obrers sortissin al carrer a defensar la República, presenta molts episodis inèdits de com els anarquistes van fer front a la rebel·lió franquista.

Francesc Macià parla, és a dir, el pensament i l'actuació del gran dirigent nacionalista a través d'ell mateix, de la seva paraula, és un volum que ha estat confeccionat a partir del projecte patriòtic de posar a l'abast de la gent d'ara -joves i nouvinguts al combat i la inquietud catalanistes- escrits que, per la seva mateixa naturalesa i contingut, evidencien la grandesa política i humana de qui amb tant de relleu ciutadà va polaritzar la vida nacional catalana en el seu vessant reivindicatiu -republicà i progressista en el millor sentit de la paraula- en la primera part del segle passat. Els anys inicials de la creació d'Estat Català, com a moviment revolucionari independentista, la preparació del que havia d'ésser l'alçament separatista organitzat clandestinament a França, el viatge de gran ressonància per terres d'Amèrica, la proclamació de la República Catalana i l'abnegada gestió de l'autonomia -inevitablement i malgrat tot acceptada-, Francesc Macià ens ho va definint, feina fent, ell mateix. Com a primera part central, escrits, proclames i intervius, tot seguit lletres personals de valor combatiu i emocional entranyables. Temps, certament, agraït de lectura i amb segur aprofitament per a la formació nacional.

La nostra història, diguem-ho sense embuts ni autoenganys, no mata, excepte en un parell de segles en què vam tallar el bacallà per la Mediterrània. Però tant hi fa, és la nostra història, i la van p

A finales de 1938, Franco amenaza con barrer toda resistencia y acumula un poderoso ejército que quiere aniquilar al enemigo. La voluntad de resistencia de sus adversarios se ahoga en el desaliento. En Barcelona se escuchan gritos de No pasaran que emboscan la rendicion de muchos espiritus.

Jornades de Dret Català a Tossa; Ribot Igualada, Jordi; Universidad de Girona. Área de Derecho CivilProceedings of the XIV Conference of Catalan Law held in Tossa de Mar on the 21th and 222th of Sept

L’onze de desembre de 1857 el ple de l’Ajuntament de Tarragona va crear la Guàrdia Municipal amb la intenció de fer complir les ordenances de convivència ciutadana per tal que contribuïssin a la mode

###############################################################################################################################################################################################################################################################

L'agost de 1936, la Generalitat de Catalunya va endegar, amb el suport de la CNT, ERC i alguns militars professionals fidels a la República, la Comissió d'Indústries de Guerra al capdavant de la qual el president Companys col·locà l'aleshores conseller Josep Tarradellas. Durant més d'un any, la Comissió va posar en marxa una veritable maquinària de guerra, mitjançant la conversió de petits tallers metal·lúrgics en fàbriques de munició, fusells, metralladores, obusos, tancs i carros blindats, així com bombes, granades, morters i enginys antiaeris. Aquestes armes també van ser destinades a diversos fronts de la República fora de Catalunya. Tarradellas va escriure, dia a dia, uns amplis informes sobre la producció de l'armament, les quantitats fabricades i els estudis tecnològics per idear-les. Aquests textos han restat inèdits fins a l'actualitat, així com un recull de 230 imatges que fins ara tampoc no s'havien publicat i que són a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, situat a l'abadia de Poblet.