Libros de Cataluña, página 29 de 183

Republicans represaliats pel franquisme. La causa contra lAFARE i altres judicis ens continua aportant llum sobre la vida i el desenllaç de personatges, molts dells fins avui anonims, que van patir directament laccio repressiva del govern colpista. En un moment en que la recuperacio de la memoria historica es a lordre del dia, aquest recull documental ens obre les portes al testimoni mut de republicans que al seu moment van morir o van experimentar la cruel depuracio arbitraria a mans del nou regim franquista. El seu testimoni hauria de ser una lliço per a les noves generacions, i sobretot una valuosa aportacio per a un millor coneixement de la historia fosca del nostre pais.

Josep TarragonaActualment existeix una generació de joves catalans (i en aquest àmbit s’hi inclou les persones de fins a 35 anys) que és completament diferent a les generacions anteriors i que presen

Bosom, Sebastià/Vela, Susanna

Fa segles que la figura de Jaume I ha fet córrer rius de tinta per parlar de la seva egrègia figura, d’un sobirà que no es va fer famós només per conquerir terres, sinó cors. L’objectiu d’aquest llib

JORDI RIBERADels preceptes carolingis als testimonis orals de la guerra civil, aquesta obra destria la documentació més significativa de les valls d’Àneu i el castell de València, la major part inèdi

Memòria d'exilis i retorns és, com diu l'autor, el fruit de la memòria del passat amb la veu dels qui la van escriure i el retorn, en el present, a aquells escenaris on la van viure. Però també és, a més d'això, una reflexió sobre els episodis més cruels de la història recent, un toc d'alerta a les generacions més joves per no caure de nou en el parany de l'oblit i el silenci; i és, per sobre de tot, un reeixit homenatge a la memòria de tots aquells que van patir el drama de la guerra civil, de l'exili, dels camps nazis i de la repressió franquista, personificats en la figura del pare de l'autor i del seu oncle Manolo. Amb una prosa senzilla, a voltes emotiva i farcida de descripcions acurades, l'autor estableix un lligam entre passat i present. Amb el retorn, pels camins de l'exili, als espais de la memòria familiar s'aconsegueix un doble propòsit: la revisió d'un període històric, sovint silenciat, i la implicació de les noves generacions a prendre el relleu de la memòria.

L edat mitjana, tantes vegades imaginada en la rigidesa d uns ordres socials estables concordants amb la cosmovisió obedientment assumida per la societat, en realitat, mostra molts plecs i fissures per on imaginar, cerca, idealitzar o, fins i tot, lluitar per un mon diferent. L espai ideal pot ubicar-se en una geografia allunyada, la societat justa i igualitaria pot ser assolida, el gaudi del mon millor pot ser tastar amb models de vida alternatius i, fins i tot, profecies i visions ens poden apropar al coneixement del mon perfecte a venir. Aquests es un rostre potser poc conegut de l edat mitjana, pero, tal vegada, fou una faceta plural, viva, il·lusionada i combativa per encertar -o somiar- una societat mes justa, i que configura un important llegat per a la posteritat.

Postguerra i franquisme a Alió (1939-1975) és un llibre destinat a marcar una fita en els estudis sobre aquest període a l'Alt Camp. L'obra en qüestió ha estat possible gràcies a la XII Beca d'Invest

A «so matent», és a dir, quant se sent cridar socors, els veïns han dacudir a ajudar-se i perseguir els malfactors. Sendega daquesta manera un mecanisme de solidaritat veïnal, esdevingut un veritable

Es tracta d?una síntesi, volgudament resumida perquè pretén que sigui llegida i no solament consultada per especialistes. Per complementar el text de F. Xavier Hernàndez, hi incloem una cinquantena d

###############################################################################################################################################################################################################################################################

El llegat subterrani és el testimoni d’una societat civil valenta que es va veure obligada a respondre als brutals bombardejos que van causar la mort d’unes cinc mil persones a tot Catalunya excavant