Libros de Cataluña, página 3 de 181

A la primera dècada del segle XX Barcelona va ser coneguda com la Ciutat de les Bombes: tot sovint hi havia explosions sense cap aparent explicació i la ciutat vivia en un autèntic clima de terror. Darrere d'aquesta situació hi havia principalment la mà de Joan Rull i Queraltó (1881-1908), el cas més remarcable i espectacular del que s'ha anomenat terrorisme lucratiu. Format en l'anarquisme, va abandonar-lo per esdevenir confident de tres governadors civils de Barcelona. Veient que no rebia tants diners com s'esperava, va fer esclatar diverses bombes als carrers de la ciutat. Detingut i processat, va ser condemnat i executat al garrot vil justament ara fa cent anys, l'any 1908.

Jaume I, “el Conqueridor”, comte de Barcelona i d’Urgell, rei d’Aragó, de València i de Mallorca, senyor de Montpeller ha estat un dels personatges més rellevants en la història dels Països Catalans.

L’òmnibus de la mort és una road movie de terror que descobreix un dels moments més foscos de la nostra història. Toni Orensanz, després d’anys d’investigació, dóna veu a una tragèdia silenciada. El

Més de 360 fotografies històriques ens conviden a fer un recorregut per una Costa Brava avui desapareguda. Un viatge de nord a sud per descobrir uns pobles costaners on la pesca és encara l’activitat

Marcel•lí Perelló. Una vida perseverant per la independència és la biografia d’En Marcel•lí Perelló, un independentista que va estar sempre en primera línia de la política catalana des dels anys vint

El libro -perteneciente a la colección "La ciutat del Born. Barcelona 1700", que estudia la historia social, económica y cultural de la ciudad entre el siglo XVI e inicios del XVIII- explica cuán esenciales resultaban los negocios y los productos de los tenderos tanto para la vida cotidiana como para la actividad economica. El incremento que se produce en el consumo de tabaco, chocolate, cafe o aguardiente se vincula a cuestiones esenciales de la economia y la politica del periodo.

Martí era el secundogènit de Pere el Cerimoniós i com a tal no estava destinat a regnar. Durant anys fou el suport del seu germà Joan I i quan aquest morí sense hereu ell el succeí havent de fer front a tota una colla de problemes de difícil solució: la implicació del Casal de Barcelona en el Cisma d'Occident, les bandositats dins d'Aragó i València, el control de Sardenya... La pèrdua prematura del seu fill, Martí el Jove, significà que amb la mort de Martí I s'extingí la dinastia del Casal de Barcelona, iniciada per Guifré el Pelós més de cinc-cents anys abans.

· Una historia breve para hacer saber, comprender y sentirCataluña en toda su sencilla complejidad.· Disponible en castellano y catalán.· La historia de Cataluña explicada de forma sintética, desdela prehistoria hasta la actualidad, y analizada en su contexto.

La guerra del Frances (1808-1814) no es un fenomen allat del proces historic: te unes arrels i unes consequencies, i per aquest motiu cal inserir-la en el marc de la crisi de l'antic regim i de la revolucio liberal, que abasta el darrer terç del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX. Tot i que la guerra del Frances no es l'inici ni el final de res, es un moment clau de trencament entre el vell i el nou regim. Aquest llibre preten ser una analisi poliedrica d'aquest complex fenomen que anomenem guerra del Frances. Una analisi que, a traves dels diversos treballs que s'hi recullen, compren els diversos plans espacials en que es desenvolupa (local, comarcal, nacional, estatal i internacional) i tematics (politic, cultural, economic i social). Per tot plegat esdeve una eina util, 200 anys despres dels fets, per coneixer millor aquest periode decisiu de la nostra historia contemporania.

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956), a més d’arquitecte i historiador de l’art de reconegut prestigi, entre 1917 i 1923 esdevingué el segon president de la Mancomunitat de Catalun

Rutes de la Barcelona de fa 200 anys tracta d''un passeig per Barcelona on descobrim com vivia la gent de l''època, com eren les cases, els palaus, els monuments i , també, la vida quotidiana. El fil

Exercici de memòria històrica i de divulgació que ens acosta a aspectes del dia a dia d'aquells anys que van marcar la vida de tanta gent. Tot plegat emmarcat en un context internacional de Guerra Freda, que va facilitar la supervivència de la dictadura franquista, tot i que la va obligar a maquillar la seva naturalesa amb una legislació aparentment més oberta que, teòricament, reconeixia uns drets a la ciutadania, però que a la pràctica va tenir molt escassa transcendència. A banda de recuperar episodis històrics rellevants de la resistència contra el franquisme, ens acosta a aspectes tan entranyables com la publicitat dels productes "estrella" de l'època, els consultoris femenins o la generalització del Biscúter, sense oblidar la lluita de la cultura catalana per a sobreviure en un context hostil a través d'iniciatives com ara Òmnium, les primeres revistes en la nostra llengua, la novel·la històrica d'Ignacio Agustí o el naixement de grups teatrals reivindicatius com Els Joglars.

La noble familia Llissach va marxar del Llenguadoc (Occitania) el 1213, despres de la mitica batalla de Muret. S'instal·la a Barcelona, i mes tard a Santpedor, exercint un paper destacat en el mon financer, mercantil i politic de Catalunya. El 1577 s'instal·la a Santpedor on van exercir de teixidors. Del 1660 al 1675 fou l'home mes poderos de la Catalunya Central. Durant uns 150 anys, fins cap al 1870 la familia tingue el control politic de la ciutat de Manresa. L'any 1880 va morir l'ultim hereu, Narcis Llissach i Fransoy. Sense descendents, hereta la seva germana, Concepcio, casada amb Antoni Jover i Sans, de la familia fundadora de la Banca Jover. La filla, Serafina de Jover i de Llissach, funda les Escoles Llissach de nens i nenes l'any 1897 a Santpedor.

La creació del Sindicat de Metges de Catalunya significà un important reforç al projecte sanitari del govern de la Mancomunitat de Catalunya. Les diverses propostes del rellevant estol de metges que formaven el Sindicat millorarenla sanitat i els costums sanitaris de la societat catalana.La instauració de la dictadura de Primo de Rivera suposà el forçós alentiment de les activitats i projectes de l'entitat, però amb la Segona República es consolidaren molts dels projectes que l'organitzacióhavia desenvolupat des de la seva fundació.La Guerra Civil i el posterior règim franquista escapçà tots els projectes amb la pèrdua d'alguns membres i la desaparició de l'entitat.Poc abans de la instauració de la democràcia sorgiren un grup de metges amb el nom de «Sindicato Provincial de Actividades Sanitarias» que treballaren per recuperar els interessos professionals dels metges. L'organització varià de nom en diverses ocasions fins que el 1984 es digué Sindicat de Metges de Catalunya. La fusió, anys més tard, d'aquest amb la Federació d'Associacions de Metges d'Hospitals de Catalunya féu que aparegués el sindicat Metges de Catalunya, el qual s'ha distingit per defensar els drets laborals, professionals i socials dels facultatius i per realitzar una proposta col·lectiva per recuperar la dignitat professional i el reconeixement social del metge.

La dècada de 1950 a Barcelona va resultar decisiva per articular les bases de la metròpoli i de la Catalunya dels seixanta i els primers anys setanta. El potencial humà de la ciutat, amb la mà d´obra qualificada i una arrelada tradició fabril, fou un factor clau per a la recuperació industrial malgrat les traves del primer franquisme. El present volum s´endinsa en els canvis estructuralas en aquests anys per aprofundir a continuació en el seu impacte econòmic, social i urbà en les dècades següents. Els diferents escrits sobre aquest darrer període de creixement sense democràcia posen un èmfasi especial en l´urbanisme i en la crisi de l´habitatge, en la immigració i en els conflictes socials, entre altres temes.

Inspirades per una novel·la marginal, Defensa de Montjuïc porlas donas de Barcelona de Federico González Frías, un grupde dones del Centre d’Estudis de Simbologia de Barcelona iintegrants de la compa

Inspiradas por una novela marginal, Defensa de Montjuïcpor las donas de Barcelona de Federico González Frías, ungrupo de mujeres del Centro de Estudios de Simbología deBarcelona e integrantes de la c