Libros de Cataluña, página 31 de 183

SINOPSIS.Una de las sendas menos transitadas por los historiadores laicos en Cataluña ha sido la dedicada a estudiar la participación de la Iglesia católica en la construcción de la identidad catalana y de sus procesos de nacionalizacion. Este libro pretende hacer un analisis riguroso de las relaciones que a lo largo de la historia han existido entre la Iglesia catolica catalana y la identidad tanto cultural, ideologica y politica del Principado. Asimismo, se desea explicar losporques de las diversas actuaciones de la institucion religiosa en los diferentes escenarios historicos, señalando las variadas causas que permiten una mejor comprension de las mismas.

Entre el 27 d’abril del 1938 i l’1 de gener del 1939, un soldat adolescent escriu al seu dietari el que li passa al front. Destinat a una unitat de xoc, participa en els combats més cruents de la Gue

Aquesta monografia s’ha centrat en els advocats, el seu exercici, les seves institucions i associacions i la seva activitat política.

Aquest llibre analitza les relacions entre política i llengua a la Catalunya del segle XVII, molt especialment en les dècades a l’entorn de la Guerra dels Segadors. A la primera part s’examina la con

Els catalans sabem prou bé quins són els nostres herois. El que potser no tenim tan clar és quins haurien de ser els nostres contraherois, personatges obscurs de qui més aviat ens hauríem d’avergonyi

Societat Civil Catalana neix el 2014 per fer de contrapès a les accions de les entitats sobiranistes i dificultar el procés cap a la independència del país.El periodista i fotògraf Jordi Borràs, memb

La trajectòria de Pau Guimet i Prats (1906-1988), d’origen humil i autodidacta, és representativa d’una generació que va ser capaç de sobrevolar els límits d’un ofici i d’una educació minsa i que, am

“L’obra és modesta si es tenen en compte les necessitats i aspiracions de Catalunya; és gran, si es pensa en els mitjans pobres que la llei ens deixa i en el caràcter efímer de les facultats de la Ma

LEmporda dels nostres avantpassats no va ser mai la terra placida, tranquil·la i estiuenca que coneixem avui en dia. Llavors els nuclis habitats del litoral vivien aterrits, amenaçats i colpejats per diverses onades de bandits malfactors vinguts de mar enlla que segrestaven, robaven i mataven. La gent va haver de patir durant segles laccio daquests pirates i corsaris forans genovesos, pisans, algerians, francesos i anglesos. Durant segles, les viles de la costa empordanesa van aixecar muralles, torres de defensa i una eficient xarxa de comunicacions per a anticipar-se i preveure el perill. A finals del segle XVIII comerciants i patrons empordanesos, cansats de viure en una situacio permanent damenaça, van armar vaixells i es van llançar a la mar a combatre lenemic. Van ser les decades daurades del corsarisme empordanes, encapçalades per capitans corsaris com Marti Badia o Jeroni Basart, protagonistes de gestes maritimes de gran valentia i heroicitat.

Aquest llibre palesa l’existència d’una memòria compartida pels catalans més enllà de divisions polítiques actuals i passades. La importància d’una memòria comuna és fonamental per parlar de nació. H

Llevat per un amor incontrolable i forassenyat, l’autor d’aquest llibre enalteix les virtuts i meravelles de la Costa Brava -aquest racó de món batejat així pel poeta Ferran Agulló- a partir dels fet

Des dels jocs a la plaça, les novel·les de fulletó i les escapades a Can Barça (aleshores a les Corts), fins a les primeres passes en el món de l’espectacle. L’Orfeó de Sants, el primer amor, els est

El periodista ens desvetlla un dels grans misteris de la història recent de Catalunya: la identitat de la persona que, a contracor, va posar el punt i final a la vida del president Companys al castel

Aquest volum de la col·lecció que publiquem sobre Josep Tarradellas comprèn el període de l’exili que va del 1954 fins al 1977. Trobem escampats arreu del llibre notes, dietaris i cartes amb tota men

Amb Canigó, Jacint Verdaguer proposava un poema narratiu sobre els orígens de Catalunya.

El decret de Nova Planta de 1715-1716 va ser l'instrument anihilador de l'Estat català més negatiu que hagi patit mai Catalunya. Fa ara justament tres-cents anys que Felip V, amb el suport de les tro