Libros de Cataluña, página 32 de 183

Aquest estudi pretén analitzar la delinqüència, sovint denominada social, que alguns militants de l’anarquisme –la força sindical majoritària a Catalunya abans de la guerra civil– van emprar a fi d’a

Sense el Rec Comtal no es pot entendre l’evolució econòmica, urbana i social de Barcelona. Aquest llibre n’explica els antecedents (relacionats amb el traçat de l’aqüeducte romà), la construcció d’aq

Aquest petit gran clàssic descriu, de forma periodística concisa, brillant i moderna, el fracàs de la revolta militar a Barcelona el 19 de juliol, situant com a testimoni directe dels fets els protag

Este libro se acerca a la figura de Enric Prat de la Riba desde una doble perspectiva. Por una parte, ofrece una lectura de como la historiografía catalana de las últimas cuatro décadas ha reflexionado sobre el primer presidente de la Mancomunidad de Cataluña y el movimiento catalanista de la fin del siglo XIX y el inicio del XX, poniendo atencion en los momentos en que estos debates desbordaron los marcos estrictamente historiograficos y se extendieron en la agenda politica. Por otro lado, estudia el contexto politicocultural europeo en que se formo Prat de la Riba, de finales del siglo XIX como de la reorganizacion de la politica que vivieron los paises europeos. Asi pues, el libro analiza la formacion intelectual de Prat de la Riba y ejes interpretativos de la historia de la Cataluña contemporanea y la voluntad de autogobierno de un sector importante de su ciudadania. El año 2006 el libro de Giovanni C. Cattini fue premiado por el Patronato Casa Museu Prat de la Riba con el premio al proyecto Prat de la Riba i la nacionalitat catalana.

F. Bonamusa, J. de Madariaga, J. Casassas, P. Pagès, G. LusaAquest llibre és un recull del primer simposi d’història contemporània, organitzat per l’arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir

«[...]aquest llibre va néixer de la impossibilitat de trobar la respota a una pregunta que lautor es formulava. Ningú no era capaç dexplicar-li ni lorigen, ni la cronologia de lestalada. Ni qui en fo

Jordi Oliva i LlorensEl trajecte l'emmarquem dins l'espai geogràfic que va formar l'anomenada línia L-2 al seu pas per la Segarra, una línia de fortificació que anava de nord a sud des de la Seu d'Ur

Pot dir-se que fa només uns quants anys que la història del transport públic de Barcelona comença a prendre cos i avui el tema del transport urbà té una representació bibliogràfica semblant a la dalt