Libros de Cataluña, página 34 de 183

Lluís Companys, el president de la Generalitat que va esdevenir un mite amb la seva tràgica mort, no és una figura fàcil d’enfocar per a un historiador. El present llibre d’Arnau Gonzàlez analitza, a

Qui eren els vescomtes de Cardona al segle XII? La resposta, aparentment banal, és, en realitat, molt complexa. Si bé aquesta família nobiliària ha despertat l’interès d’erudits, el cert és que la se

Les identitats a la Catalunya contemporània és un llibre amb 24 reflexions en profunditat sobre la formació de la identitat catalana, tal com la tenim avui. Cadascuna d?aquestes aportacions revela aspectes desconeguts i de vegades impensats que ens faran pensar en clau de present i ens faran entendre què som avui els catalans i per què ho som. Obra coordinada pel prestigiós historiador Jordi Casassas.

Se reúnen seis trabajos relativos a la deuda pública a largo plazo en la Cataluña de los siglos XIV y XV. La muestra de los casos estudiados y de las cuestiones abordadas es bastante representativa para continuar perfilando las diversas caras del endeudamiento público de las ciudades catalanas. En primer lugar, porque son objeto de estudio diversos tipos de realidades urbanas: medianas ciudades como Cervera, una pequeña ciudad como Sant Feliu de Guíxols, algunas pequeñas villas del Camp de Tarragona. Y en segundo lugar, porque es posible observar el fenómeno del endeudamiento censal tanto en el ámbito del realengo, como del señorío laico y eclesiástico.

Repás il·lustrat de l´evolució historica de l´estalada, bandera independentista catalana.

A l'entrada d'aquest llibre -que vol retre homenatge a la memòria de M. S. B., la muller morta- l'autor constata, consternat, que, amb motiu d'una operació quirúrgica, ha perdut el melic, signe de la identitat. Tot fent servir, a manera de mirall o de llanterna magica, la llengua d'adopció, aquest castella desarrelat busseja en les aigües tèrboles de la memòria a la recerca del melic perdut. Són escenaris d'aquesta cerca -volgudament desordenada- el Madrid desballestat i polsós dels anys quaranta, el Valladolid provincia i estudiantil dels cinquanta, aquell altre Madrid premovida dels seixanta, i un Santander idealitzat, amarat de nostalgies, on J. A. V., ja a les envistes de la Mort, retrobara -potser- el paradís perdut de la infantesa.

El marabú o boa de plumas tiene una indiscutible carga erótica, pues se asocia al striptease y al music hall, aunque también las mujeres de la alta burguesía sucumbieron a su encanto y lo utilizaron como echarpe sobre sus trajes de noche. La fascinacion del marabu reside en que es una prenda para ocultar y, al mismo tiempo, juguetear con el cuerpo femenino, por lo que no tardo en convertirse en elemento indispensable de los cabarets y las casas de citas. A raiz de la Exposicion Universal de 1888 y de su neutralidad durante la I Guerra Mundial, Barcelona se vio de pronto convertida en la capital de la dolce vita, acogiendo a empresarios del music-hall, prostitutas, vedettes de revistas, actrices, adivinas, cantantes, asi como a una variada fauna de hombres de negocios, espias e industriales. La ciudad se erigio ademas en pionera del arte pornografico, que tuvo en Alfonso XIII a uno de sus grandes entusiastas, y la provinciana y polvorienta avenida del Paralelo se transformo rapidamente en una calle con cosmopolitas salas de fiesta, teatros de variedades y espectaculos de un erotismo nunca visto, sin que jamas faltaran las plumas del marabu... Tras la traumatica Guerra Civil española y a pesar de la moralidad imperante, el Barrio Chino mantuvo su actividad, al tiempo que algunos meubles de la parte alta de la ciudad, como La Casita Blanca, adquirieron celebridad. El marabu volvio a tener notoriedad durante la Transicion, y Barcelona ha mantenido hasta nuestros dias su condicion de ciudad alegre y descocada donde todavia hoy pueden verse espectaculos pornograficos como en ninguna otra capital europea en el Bagdad y donde los stripteases de Christa Leem o las acrobacias de showgirl de Chiqui Marti forman parte del imaginario colectivo de su gente.

Eugeni Xammar, els germans Pi i Sunyer, Ambrosi Carrion, Pous i Pagès, Ventura Gassol, Agustí Bartra, etc. són alguns dels autors dels textos recollits, tots relacionats amb el Nadal i publicats els

27 de enero de 2005. 1057 personas son desalotjadas por un hundimiento en los túneles del metro de la linea 5, a la altura del Carmel. Una catástrofe que no fue controlada ni antes ni después del des

El 1939 Catalunya va patir una sagnia cultural, afegida a la bèl•lica, de dimensions difícilment igualables. Amb la Guerra Civil a punt d'acabar, els ports dels Pirineus van veure la llarga corrua de refugiats que deixaven la seva terra davant l'arribada imminent de les tropes dels sublevats. Entre ells, nombrosíssims intel•lectuals i artistes catalans, la majoria dels quals compromesos amb les institucions republicanes. Molts, especialment després de l'entrada dels nazis a París el juny del 1940, van seguir fugint a Anglaterra o al continent americà. D'altres van seguir en sòl francès, sota l'amenaça del règim de Vichy. Marta Pessarrodona ressegueix la història d'aquest primer exili, a França, dels Riba, Obiols, Fontseré, Rodoreda, Pi-Sunyer, Calders i tants d'altres. Tota la saba cultural d'un país condemnada de cop a sobreviure o assecar-se per sempre.

És un llibre molt modest: sembla que digui el mínim que es pot dir d'un tema de gran magnitud. I, en dir-ne el mínim, en diu el màxim. El tema principal és un període de la Guerra Civil espanyola en

Durant els anys de la dictadura franquista, Catalunya va patir una implacable repressió que va trasbalsar el país i les seves institucions culturals. El Palau de la Música Catalana en va ser una de les mes afectades. Mai com en aquella conjuntura no havia sofert un ultratge tan vexatori, vergonyos i immerescut. Aquestes pagines reviuen un dels periodes mes negres, penosos i humiliants al llarg d?una densa historia centenaria.

Aquest és un llibre didactic, entenedor i amè. Recorda que l'Estat Catala es va formar fa més de mil anys i que en fa 296 va ser destruït a sang i a foc, pels exèrcits francesos i espanyols. A partir del catalanisme de la Renaixença l'autor formula el catalanisme de la Independència. Assenyala que els nostres drets es basen en la història i en la voluntat popular i no en cap Constitució. Denúncia el genocidi cultural, l'espoli i l'asfíxia econòmica que impunement ens sotmeten els Governs de Madrid. Per la defensa dels interessos de Catalunya i dels catalans, reivindica el dret de la Nació Catalana, a posseir el corresponent Estat. Expressa el deure de continuar la tasca de la Renaixença i la responsabilitat d'iniciar la Reconquesta de l'Estat Catala. Emfasitza la importancia d'internet en aquests afers i descriu amb claredat, senzillesa i rigor, els passos necessaris per aconseguir aquests objectius.

Amb la claredat de judici que el caracteritza i des de la perspectiva privilegiada d'experimentat historiador, en aquestes Memories. De l'esperança a la desfeta (1920-1939) Josep Benet fa un repas dels anys d'infantesa i aprenentatge: des de la seva Cervera natal fins a l'entrada a l'escolania de Montserrat i el pas per l'academia Ramon Llull de Barcelona. Son els anys, de 1920 a 1936, de formacio d'un dels mes reconeguts intel·lectuals catalans contemporanis i de gran esperances personals i col·lectives. Esperances, pero, que aviat es veuen truncades per l'esclat traumatic de la Guerra Civil en la qual Benet es veu directament implicat: al dolor per l'assassinat d'alguns dels seus mestres seguira la crida cap al front amb la lleva del bibero fins que arribi la derrota.

28 janvier 1939. Barcelone est tombée aux mains des troupes franquistes et la poche de Catalogne s''effondre. Les autorités françaises ouvrent la frontière de Cerbère à Bourg Madame afin de laisser p

Albert Solé neix l''any 1962 a Bucarest (Romania), encara que té les nacionalitats hongaresa, francesa i espanyola. Després de col·laborar com a periodista en diferents mitjans escrits (El Periódico de Catalunya, El Pais) va fer el salt al mon audiovisual. Durant alguns anys va treballar de reporter televisiu especialitzat en temes socials i internacionals a TVE i a TV3. L''any 2000 va començar a dirigir documentals. D''entre els seus darrers treballs destaquen Histories d''aigua, El Cordobes, La España de los milagros i El sueño del agua. Tambe ha rodat diversos documentals a les presons. El seu darrer treball es Bucarest, la memoria perduda. Actualment prepara diversos treballs audiovisuals. Tambe es guionista de totes les seves pel·licules. El fill del politic Jordi Sole Tura, director del documental "Bucarest. La memoria perduda", va aconseguir un gran impacte a les sales de cinema i amb l''emisio per televisio del film que repassa la historia de la lluita politica del seu pare, avui malalt d''Alzheimer. En aquest llibre Albert Sole mostra de manera encara mes intima i personal la recerca de la seva propia infancia i alhora repassa un capitol transcendental de la nostra historia: la lluita contra el Franquisme en la clandestinitat, les interioritats del Partit Comunista, l''activitat de Radio Pirenaica des de l''Europa de l''Est, el retorn del seu pare a Espanya, l''activisme, la tortura, la preso, l''arribada de la democracia i amb ella la Constitucio, "filla" de Jordi Sole Tura i per tant "germana" d''Albert Sole. Un document tan emotiu i personal com historicament necessari.