Libros de Cataluña, página 35 de 183

Este clásico de historia cultural continúa siendo, cuarenta años después de su primera edición, una mirada sugerente a la sociedad y al mundo intelectual del País Valenciano moderno. Lejos del acartonamiento academico y buscando la complicidad de un lector no especializado, estos textos, escritos con rigor pero sin renegar de la libertad de expresion del ensayista, planteaban problemas, arriesgaban conjeturas y, al fin y al cabo, avanzaban hipotesis que, en buena forma, abrian el camino a la investigacion historiografica. Temas como los humanistas del siglo XVI, el imaginario de los agermanados o la oratoria sagrada del Barroco son en las reflexiones de Joan Fuster mucho mas que amenidades eruditas: pasan a ser aspectos de un pasado que ha conformado la sociedad valenciana actual. Como decia el mismo, aquellos humanistas, revolucionarios y oradores, los llevamos a la espalda. Los ignoramos, y pesan sobre nuestros reflejos sociales, y sobre nuestra conducta individual... Por lo tanto, no sera superfluo el conocerlos. Este libro es una invitacion, pues, a adentrarse en una epoca decisiva de la historia europea que, en el caso del Pais Valenciano, tiene unas resonancias particulares que no se agotan en el limitado concepto de Decadencia.

La historia del Eixample por Lluís Permanyer, cronista de Barcelona, con motivo de los 150 años del Plan Cerdà i del nacimiento del Eixample.

EMMA DE BARCELONA fou una de les filles de Guifré el Pilós. Va ser la primera abadessa del Monestir de Sant Joan de Ter. La labor que va dur a terme durant tota la seva vida no pot continuar silenciada i nomes coneguda per un cercle molt especialitzat. La reivindicacio de la seva figura que es fa en aquest llibre no es un elogi a ultrança sino una versemblant aproximacio a una dona totalment compromesa i integrada en el seu temps, amb una forta personalitat i una actitud molt responsable davant de la missio a que havia estat destinada. Daltra manera no hagues pogut fer la important tasca que realitza en una epoca clau per als inicis duna nacionalitat despres de la desfeta del territori ocasionada per la conquesta arab.

Poc podia imaginar el jove don Francesc de Montcada (1586-1635) el que li deparava el futur al llarg de la seva atzarosa existència. Nat a València en una de les famílies nobiliàries més antigues i r

El llibre explica larribada a Espanya dels milers de refugiats que travessaren els Pirineus durant els anys de la Segona Guerra Mundial fugint de la barbarie nazi o per unir-se a lexcercit aliat al nord dAfrica o a Anglaterra. Es calcula que entre 1939 i 1944 seevadiren a Espanya 80.000 estrangers. Entre ells, destaquen els jueus que fugien de la barbarie i, ja al final de la guerra, tambe nombrosos guardes fronterers nazis. Molts dels evadits van anar a parar als camps de concentracio de Miranda de Ebro i Nanclares de Oca.

Divulgar la història antiga de manera atractiva i provocar la reflexió sobre el nostre passat. Amb aquesta voluntat va néixer Tàrraco Viva l’any 1999. «Història per a tothom» podria ser el lema d’aqu

La lluita dels catalans durant els primers anys del franquisme en la que durant els primers anys del franquisme va ser intensa, i la seva devatllada durant la dècada de 1940 i 1950.

Els treballs aplegats en aquest volum tenen la vocació i la intenció de promoure i divulgar el patrimoni històric i cultural de la comarca de les Garrigues. Són el resultat de la VI Trobada d'Estudiosos que, convocada pel Centre d'Estudis de les Garrigues des de 1997, reuneix antropòlegs, historiadors, etnòlegs, historiadors de l'art, sociòlegs, filòlegs, etc.

Al llarg de la Guerra Civil, i sobretot després d’acabada, per a molta gent, la fugida i l’exili van ser unes penes indefugibles. En una successió d’històries, es descriuen diferents casos en els qua

Aquest llibre s'endinsa en les geografies polítiques, socials i familiars d'Aurèlia Pijoan, la primera dona que, metgessa de professió, ha accedit a un càrrec de representació municipal a Lleida. Casada amb Luis Pérez García-Lago -secretari general del PSUC en la Lleida dels anys 30 del segle xx i màxim responsable del partit en l'exili mexicàcontinuà el seu compromís a través de la Unión de Mujeres Españolas de Mèxic de la qual esdevingué la secretària general. El llibre pretén, tot reflexionant sobre el diàleg que s'estableix entre record i oblit, visibilitzar la història de la gent que no té història a partir d'un centre de gravetat concret, ja que els itineraris personals i familiars d'Aurèlia Pijoan permeten recórrer les diverses cares de l'univers repressiu franquista: exili, clandestinitat i presó.

El manual de comportament que Duoda escriu per al seu fill és el punt de partida per reconstruir una apassionant història familiar i política del segle IX. Les lluites pel poder dins la dinastia caro

Josep Benet nació en Cervera en 1920. Su vida se caracterizó por la lucha contra el franquismo y por la defensa de las libertades y el autogobierno de Cataluña. En 1944 fundó el Front Universitari de Catalunya; en 1947 fue un destacado miembro de la Comisión para la entronización de la Mare de Déu de Montserrat; en los sesenta recibió el premio Joan Maragall del Institut d'Estudis Catalans, impulsó la campaña "Queremos obispos catalanes" y el grupo musical Els Setze Jutges (16 jueces), además de dirigir las Ediciones Catalanas de París; en 1977 fue senador con el apoyo popular del Estado español; en 1980 salió escogido diputado del Parlamento de Catalunya; en 1996 recibió el Premio de Honor de las Letras Catalanas; en 2000, la Medalla de Oro de la Generalitat, y en 2001 fue nombrado doctor honoris causa por la Universitat Rovira i Virgili. Poco antes de morir, el 24 de marzo de 2008, dejó preparado el primer volumen de sus Memòries.

M. GÜELLLa Revolución de 1640 comportó la efímera experiencia de la plena sobiranía nacional catalana y la amargura subsiguiente de casi un veintenio de guerra civil. Este trabajo aborda los antecede

Les dones sovint són invisibles, i a la història, també. Pa, crosta i molla és un conjunt de vivències de la Guerra Civil a la comarca de Les Garrigues, però amb mirada femenina, des de la quotidiani