Libros de Cataluña, página 38 de 183

Entre tots els aspectes possibles d'estudi de la tasca educadora a Catalunya, aquesta monografia tracta només d'un: la formació religiosa a l'escola. Més ben dit, del dret que tenen les mares i els pares a escollir la formacio religiosa i etica que estimen mes adient pels seus fills. La novetat mes important, en aquest sentit, en la historia recent es troba a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006) i la posterior Llei d'Educacio de Catalunya (2009).Tots dos estableixen que l'educacio als centres docents de titularitat publica sera laica. Aquesta expressio no apareixia a la legislacio estatal i catalana fins al moment. Es necessari remuntar-se a la Constitucio Espanyola de 1931, ja que tampoc hi es present a l'Estatut d'Autonomia (1932) de la Segona Republica. La intencio daquest llibre es delimitar quines consequencies juridiques reals te la qualificacio de lensenyament public com "laic". Es a dir, quin es el sentit que li va donar el legislador estatutari a aquesta locucio, i que afegeix la seva presencia a la Llei d'Educacio de Catalunya que en dues ocasions recorda que l'educacio ha de ser laica. Es considera tambe la STC 31/2010, de 18 de juny sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i del buidatge juridic que va fer d'aquest punt de l'Estatut. RESUMEN Entre todos los aspectos de estudio posibles sobre la tarea educadora en Cataluña, esta monografia trata solo de uno: la formacion religiosa en la escuela.Mejor dicho, del derecho que tienen las madres y los padres a escoger la formacion religiosa y etica que estiman mas adecuada por sus hijos. La novedad mas importante, en este sentido, en la historia reciente se encuentra al Estatuto de Autonomia de Cataluña (2006) y la posterior Ley de Educacion de Cataluña (2009). Ambas normas establecen que la educacion en los centros docentes de titularidad publica sera laica. Esta expresion no aparecia a la legislacion estatal y catalana hasta el momento.Es necesario remontarse a la Constitucion Española de 1931, puesto que tampoco esta presente al Estatuto de Autonomia (1932) de la Segunda Republica. La intencion de este libro es delimitar que consecuencias juridicas reales tiene la calificacion de la enseñanza publica como "laica". Es decir, cual es el sentido que le dio el legislador estatutario a esta locucion, y que añade su presencia a la Ley de Educacion de Cataluña que en dos ocasiones recuerda que la educacion tiene que ser laica. Se considera tambien la STC 31/2010, de 18 de junio sobre el Estatuto de Autonomia de Cataluña, y del vaciado juridico que hizo de este punto del Estatuto.

Dotat de tecnica i sensibilitat, Jaume de Francisco recorre en aquest llibre els carrers i les places de Lleida a la recerca dels mateixos enquadraments que altres fotografs locals havien adoptat fa cinquanta, seixanta o setanta anys. Col·locades de canto, les imatges entaulen un dialeg a traves del temps que permet establir comparacions entre la ciutat dabans i la ciutat dara, aixi com observar fins a quin punt ha evolucionat el paisatge urba o de quina manera alguns referents arquitectonics, urbanistics o monumentals han desaparegut o han canviat, mentre que nhan sorgit daltres al seu lloc, tant pel que fa al centre historic com als nous barris periferics.Lescriptor Vidal Vidal lha acompanyat en aquest passeig, seguint un itinerari en espiral, de dins a fora, comentant en sumaris peus de foto els detalls duna evident transformacio i fent notar les diferencies entre les perspectives antigues i les actuals, a mes de situar cadascuna de les dobles instantanies en el context historic corresponent.Lleida, ahir i avui es una obra que convida i ajuda a coneixer la ciutat, combinant art i erudicio, a cavall de la curiositat i la nostalgia.

El moviment ciutadà forjat als barris durant la dictadura va ser un dels components destacats de la lluita antifranquista que va fer possible la transició a la democràcia i la defensa dels interessos

L’any 2003 coincidint amb l’Any Verdagueres va fer la primera edició d’aquestllibre. Ara, deu anys després es reedita.M’hauria agradat poder dir que poquescoses han canviat des de llavors i que elmit

Des daquells partits inicials a lantic Velodrom de la Bonanova, on els primers sportmen estrangers van defensar la samarreta blaugrana, el Barça ha estat des de sempre vinculat al catalanisme. Gracies a la seva presencia en els actes de reivindicacio nacional en defensa de la llengua, la cultura i la identitat del pais, la seva imatge va lligada a la historia de Catalunya i als seus esdeveniments mes rellevants.

El llibre documenta un episodi de la guerra civil espanyola i la immediata posguerra que té com a protagonista el Castell de Sant Ferran i altres localitzacions de la comarca: el trasllat de les obres del Museu del Prado a l'Emporda a les acaballes del conflicte bel·lic.

Aquesta obra és un estudi del tractament narratiu del joc, dels jocs d'atzar i d'envit, produït a Catalunya

Este libro narra la procedencia y llegada de los vascos a la península Española, quienes son los creadores y fundadores de Cataluña y cómo nacen los nombres de las principales ciudades Girona, Barcelona y sus razones por una independencia y decir que esta no es mas que mi historia porque asi es como la he interpretado y razonado subjetivamente despues de tres años de leer historias de España despues que la leais segura que sera para mucho tambien la vuestra ya que para que exista una historia debe pasar por tres fases primeramente escribirla posteriormente leerla y finalmente creer.

"Catalunya viu encara de l’obra de la Mancomunitat, que es va constituí fa cent anys. Tot està dempeus. Els edificis, les idees, les institucions i els serveis públics. Les obres no s’han trencat, le

El segon volum de Cop de Porta retrata el miratge de la Transició política i relata amb detall els darrers intents per aconseguir l'encaix de Catalunya dins d'Espanya. La sentència de 2010 contra l'E

El millor llibre per coneixer d'una manera ràpida la historia de Catalunya des dels temps mes remots fins avui. Es tracta d'una visió rigorosa i amena dirigida a tots els públics, que el lector podrà

Catalunya ha intentat un cop i un altre trobar el seu encaix dins de la realitat espanyola, des que el 1714 Felip V va forçar el marcde convivencia peninsular. Al llarg d''aquests 300 anys, els catalans i la resta d''espanyols hem conviscut mes que no pas compartit un espai comu, les costures del qual avui s''han rebentat.

En què fonamentaria el seu projecte cultural una Catalunya independent? Els catalans de principis de segle XX van basar la proposta de país encapçalada per la Mancomunitat en els ideals clàssics. Sot

"L'any 1994 es complien 150 anys de la creació de l'Escola Normal de Girona. Amb motiu d'aquest aniversari, l'equip de Deganat de la Facultat de Ciencies de l'Educació de la Universitat de Girona, presidit per Salomo Marques (Mon), va contraure a totes les persones, professorat, estudiants i personal d'administracio i serveis, que al llarg d'aquests anys han col·laborat a tirar endavant la tasca de formacio de mestes de Girona i comarques."

Un cop demostrada durant més de trenta anys la inviabilitat d’un encaix respectuós de Catalunya en el conjunt de l’Estat, la societat civil ha fet seva la demanda del dret a decidir exercit a partir