Libros de Cataluña, página 4 de 181

Els fets del 6 d'octubre de 1934 han estat una de les qüestions més polèmiques i difícils d'interpretar de la història contemporània de Catalunya. La proclamació de l'Estat Català pel president de la

Publicacions del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 19

Después de adentrarse en los secretos de las calles, plazas y los barrios de Barcelona, uno se piensa que esta es una ciudad interminable y que queda tanto por decir que no sería suficiente con una enciclopedia. Este libro es una espléndida evocación de la ciudad de Barcelona desde un punto de vista histórico, cultural y social, y un ameno paseo por sus calles, sus plazas y sus barrios a través de las curiosidades más relevantes y de sus hallazgos más insólitos. Detalles o vestigios de un pasado que forman la memoria colectiva de esta gran ciudad. El autor de este libro, José Luis Caballero, nos invita a pasear por la ciudad, a observarla con una nueva mirada, la del paseante curioso en busca del hallazgo sorprendente y casual.

Joan B. Culla, l'historiador que tants catalans identifiquem amb rigor i independència, explica amb aquella claredat a la qual ens té acostumats la història d'un dels partits més importants de Catalu

Andreu Navarra nos recorre, con precisión, las confrontaciones dialécticas entre centro y periferia a través de las polémicas de los intelectuales de uno y otro lado del Ebro. La bipolaridad de las dos Españas, la centralista y la periférica, se nos refleja en las confrontaciones dialécticas entre Cánovas y Pi y Margall, Castelar y Balaguer, Núñez de Arce y Almirall, Ortega y Maragall, Castro y Bosch-Gimpera, Azaña y Companys… Visiones dispares de la significación en los conceptos de España y Cataluña. Las fracturas en la intelectualidad se van agravando inquietan-temente a lo largo del tiempo, desde el punto de partida del recorrido intelectual que empieza con la simbólica llegada de los restos de Antoni de Capmany, desde Cádiz, a Barcelona el 15 de julio de 1857.

Influència i llegat de l’anarquisme en la història i la societat catalana contemporània.

Estudi del nou sindicalisme als diversos pobles del Priorat generat just acabada la guerra del 1936-1939, quan els antics sindicats de classe van ser suprimits i expoliats, fins al 1944, moment en què es feren les primeres eleccions del sistema, sindicals, eleccions del tot manipulades. S'hi retrata poble a poble l'establiment de controls en format de nous organismes: hermandades de labradores y ganaderos per als pagesos i gremis per a la resta d'oficis. S'hi analitza des de qui formava part de les juntes fins a les demandes que es feren per pal·liar les escassetats de postguerra, entre moltes altres qüestions.

En els primers capítols del Llibre dels fets, Jaume I explica, amb entusiasme i una certa dosi de manipulació, la història de la seva àvia, Eudòcia Comnena, una princesa bizantina amb un destí infortunat. Nascuda a Constantinoble en la cort més opulenta de l'edat mitjana, a Eudòcia la van comprometre amb un príncep català, Ramon Berenguer IV de Provença, però a la fi es va casar amb un home de rang inferior, Guillem VIII de Montpeller. Repudiada posteriorment pel seu espòs, l'«emperadriu», com l'anomenaven els trobadors devots, acabà els seus dies en el recer d'una abadia. Va ser, a primera vista, un humil peó en el vast i complex tauler diplomàtic en què els principals actors polítics de l'època lluitaven aferrissadament per l'hegemonia a Occitània i l'imperi universal. Però, a desgrat de la seva feblesa i del seu aïllament, la bizantina va perseverar en la defensa dels drets que tenia com a cònjuge i senyora. La seva mig oblidada desventura ens obre els ulls a un món que, com el nostre, estava regit per una xarxa intricada d'interessos contraposats i poblat per figures tràgiques, una mica grotesques, i alhora commovedores.

«Estem presenciant un boom de la novel•la històrica, amb uns volums de vendes que susciten l’enveja dels pobres historiadors realistes. És un fet que són més llegides (i més cregudes!) les novel•les

Fent servir com a fil conductor una histori de contraban, activitats que molt de cadaquesencs havien practicat alguna vegada, en Firmo Ferrer mos explica com es vivia a Cadaqués a mitjans del segle X

Aquest volum, amb un desena de ponències de destacats especialistes i nombrosa documentació inèdita, es proposa fornir noves reflexions sobre la recepció de l'Action Française a Catalunya, nous elements objectius a un debat que s'estén a molts àmbits, un dels quals és, de tota evidència, el literari.

Amb motiu del 150e aniversari de la inauguració del tren deBarcelona a Sarria (1863-2013), Antoni Gras presenta la historia de les diverses companyies ferroviaries que avui formen part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a traves d'un recull qrafic excel·lent amb mes de 300 fotografies d'arxiu. I es que, des de mitjan segle XIX, locomotores, cotxes i vagons s'estenen pel territori catala, i teixeixen una xarxa ferroviaria que connecta centres poblacionals propers i lIunyans. Aquest Ilibre ressenya totes les linies que FGC explota en I'actualitat: la linia Barcelona-Valles, la linia Llobregat-Anoia, la linia l.leida-Ia Pobla de Segur i els ferrocarrils i les explotacions de muntanya -els cremalleres de Montserrat i de Nuria. Historia grafica d'un viatge. 150 anys de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es una obra de referencia per a totes les persones aficionades al mon del ferrocarril.

El objeto de estudio de esta publicación es la elaboración de un compendio básico que recoja las aportaciones principales del pensamiento catalanista sobre la identidad nacional en el período 1860-1990. Se analiza la evolucion del concepto de identidad catalana y los elementos que se han considerado conformadores de la catalanidad, con el objetivo de aproximarnos a la nocion de identidad nacional, desde la perspectiva teorica y con especial atencion a la importancia del hecho migratorio

Connectat amb la realitat política de Catalunya i relligat a les activitats dels altres catalans de la resta d’Amèrica, el Butlletí escampava la llengua catalana i les informacions imprescindibles en

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Oliana 1663, Viena 1741) és el català amb més poder que mai ha tingut Catalunya. El darrer protonotari de la Corona d’Aragó que va manegar els fils polític

En ple 300 aniversari de la Guerra de Successió i el setge de Barcelona, la capital catalana recorda els fets que es van desencadenar d'aquell gran conflicte bèl·lic i que tant haurien de marcar el f

El Museu d’Història de Catalunya i Editorial Barcanova han concebut aquest llibre d’Història de Catalunya per a joves (...i no tan joves) com una primera aproximació al coneixement del nostre passat.