Libros de Cataluña, página 43 de 183

Aquest llibre constitueix una crònica fidel del que va ser i va representar la Ciutadella durant més de cent cinquanta anys, els que s?emmarquen entre dues dates simbòliques de signe oposat: 1714 i 1

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Un lúcid balanç del moviment escolta i de la cruïlla en que viu la joventut. Una anàlisi despecial utilitat en uns temps difícils com els nostres on aquest moviment dautoformació i compromís social s

EDICION FACSIMIL DE 2009. EDITORIAL MAXTOR.

Aquest llibre no és el primer on Josep M. Albaigès posa en evidència el costat absurd de la vida a través dels disbarats que les ments poc versades en la comunicació efectiva poden produir. Anirem de

Catalunya té la primera oportunitat, des de 1714, d’assolir la independència. Des de 1991, desenes de nacions del nostre continent l’han assolida. Formar part de la zona euro permet la separació d’Es

La premsa i la bibliografia de lèpoca permeten de constatar com lefecte sentimental de les quatre barres, sempre viu a Catalunya, es convertí en un emblema didentitat. A lentorn de 1890, amb la campa

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Com a base de l estudi de la senyoria dels cenobis benedictins del Berguedà (vegeu també l'estudi sobre el monestir de Santa Maria de Serrateix), es presenta aquest fons documental del monestir de Sa

Aquest segon volum dels Estudis d’història de Catalunya aplega treballs que l’autor ha publicat en llocs diversos i difícils de localitzar, amb l’objectiu que puguin arribar a un grup més ampli de le

Eran tiempos de crisis y las necesidades económicas le llevaron a compaginar las tareas agrícolas con pequeños robos para sobrevivir. Pronto llegó a ser cabecilla de una banda que alternaba los robos con largas estancias en su masía, escapando siempre de las autoridades debido a su excepcional conocimiento del terreno. Finalmente, fue traicionado y apresado por el duque de Cardona. Después de varios días de torturas, Serrallonga fue ejecutado en la horca el 8 de enero de 1634 en Barcelona. Aunque no se le puede catalogar exactamente de bandolero político, sus fechorías eran utilizadas con fines políticos, ganando así simpatías entre los contrarios al gobierno de Felipe IV. El imaginario popular deformó su figura, convirtiéndose así en un bandolero romántico enfrentado al poder autoritario y centralista.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

“Cuando en el año 1995, el día 6 de Diciembre, festividad de San Nicolás de Bari, di fin al opúsculo de El Castell de Camprodón en el Puig de las Reliquias, omití incluir, por desconocerlos en aquel