Libros de Cataluña, página 45 de 183

Els darrers 150 anys d'historia de l'extens territori que va des del naixement del riu Llobregat, a Castellar de n'Hug, fins a la seva desembocadura, al Prat de Llobregat, han estat marcats pel ritme de transformacio i urbanitzacio de les colonies industrials. Les colonies son uns conjunts que neixen, creixen i es desenvolupen de maneres molt diverses i que han convertit la vall en un espai patrimonial de primer ordre i, alhora, complex: pobles i ciutats, generacions d'empresaris i de families treballadores, llargues jornades de treball, reivindicacions, festes, vivendes, esglesies, casinos, teatres, esport, lleure, religiositat, anarquisme, natura i indºstria, aigua i carbo, prosperitat, decadencia, crisis, reptes... Una historia extraordinariament rica i plural que conforma la personalitat del nostre pais.

VIDA SITGETANA

UN CAMÍ DE SEGLES

Ferran Soldevila (1884-1971) es considerat un dels historiadors catalans mes importants del segle XX i de tots els temps. En aquest volum de la col·lecció dels "Episodis de la Historia" que ell va cofundar i dirigir es posa de relleu el seu paper com a figura destacada de la resistencia cultural contra el franquisme i en recull aspectes fins ara inedits.

El joc d'escacs nascut a l'Índia va passar a la Xina o el Japó, i a través dels àrabs va arribar a Sicília i regnes catalans. La cort de Carlemany i els comtes catalans hi jugaven, i és aquí on pren

A l'Hospici de Girona, un establiment que ha compartit la vida de la ciutat durant dos segles,que ha acollit milers d'infants,dones i homes de tot el país i més enllà, i que ha conjugat funcions de c

Per barraques de fira entenem els espectacles ambulants que, des del segle XVIII fins al primer terç del XX, exhibien habilitats circenses i atraccions excentriques al marge dels circuits habituals. Tenien l’origen en l’edat mitjana, als mercats, que atreien equilibristes, funambuls, forçuts, malabaristes, faquirs, domadors, il·lusionistes, titelles, als quals se sumaven joglars, bufons, actors, musics, zingars que feien ballar l’os i endevinadores del futur. En alguns casos aquests espectacles anaven acompanyats d’altres en els quals s’exhibien nans, gegants, homes i dones obesos i altres persones amb peculiaritats fisiques: dones barbudes, siamesos o hermafrodites, considerats en aquell temps “fenomens humans”. Aquests son els protagonistes d’aquesta historia, juntament amb els faquirs, les col·leccions d’animals salvatges, monstruosos o d’especies estranyes, els museus de cera i els museus anatomics. La historia de les barraques i els fenomens de fira ens parla, alhora, del desenvolupament urba de la ciutat de Barcelona, des del nucli historic fins mes enlla de les antigues muralles i els pobles del Pla.

Durant l’edat mitjana, les llargues lluites entre els pobles que habitaven la península Ibèrica i els invasors islàmics van fer disminuir la població activa per al treball, de manera que es va increm

Es tracta d'una aproximació a la ingent i diversificada activitat de la màxima institució acadèmica dels Països Catalans: l'Institut d'Estudis Catalans. Més enllà de la responsabilitat com a acadèmia

La Visita del General de Catalunya fou la institució que des de 1599 i fins a 1714 s’encarregà de controlar les actuacions dels membres de la Generalitat de Catalunya i corregir-ne les corrupteles. A

El moviment esperantista als Països Catalans nasqué ies desenvolupà al mateix temps que ho feia a la restad’Europa. S’inicià just tombant el segle xx a la Catalunyadel Nord i des d’allà penetrà a la

Barcelona va ser, al llarg de la historia i sobretot durant la primera meitat del segle XX, un formiguer d?espies. Entre el pistolerisme i la Guerra Civil, la ciutat va acollir una infinitat de personatges dignes de la millor novel.la negra, pero ja al segle XV ens trobem amb espies memorables, com el fals mossen Borra. Aquest llibre traça un recorregut per mes de cinc-cents anys d?historia convulsa afectada per guerres, invasions i revoltes com la guerra de Successio, la invasio napoleonica, la Guerra Civil i les dues guerres mundials, que van transformar la ciutat en un gran centre de l?espionatge internacional. Setze relats amb tinta fosca, trufats de curiositats que ens porten als carrers per on passegem cada dia, per traçar un mapa perfecte de l?espionatge barceloni.

Joan Navais i Icart (1976) és llicenciat en Historia per la Universitat Rovira i Virgili, i actualment doctorand en Historia Contemporania per la Universitat de Barcelona. S ha especialitzat en l estudi de la societat reusenca i catalana del primer terç del segle XX. Ha publicat, en col laboracio, el capitol La Segona Republica i la Guerra Civil dins la Historia General de Reus (2003), el treball Josep Maria Prous i Vila. Poemes d amor i de guerra. Volum I: 1899-1931 (2005) i l article La premsa historica a Reus (1813-1939) dins Premsa i societat. Aspectes politics, economics i socials (2013).

ÉS UN VIATGE EN EL TEMPS A LA BANYOLES D ABANS.

Joan Armangué planteja en aquest llibre la seva trajectòria política durant dotze anys davant l’alcaldia de Figueres (1995-2007), amb seixanta històries, algunes políticament incorrectes.

El 30 de setembre de 1871 l’Ajuntament de Barcelona inaugura oficialment la Galeria de Catalans Il·lustres. Aquesta iniciativa, pionera en la seva epoca, responia tant al desig de prosseguir en la politica de memoria municipal iniciada a mitjans del segle XIX, com tambe a la mateixa conjuntura politica del Sexenni Democratic. Des dels seus inicis la Reial Academia Bones Lletres de Barcelona va estar estretament vinculada a la Galeria, donat que fou la principal institucio cultural interessada en el projecte, la que presenta mes propostes i la que va oferir mes glosadors dels personatges seleccionats. Integrada dins el Museu d’Historia de la Ciutat, des de l’any 1971 la Galeria de Catalans Il·lustres es troba dipositada en el Palau Requesens, seu de l’Academia de Bones Lletres.

Les últimes paraules dites pels dotze presos polítics en defensa pròpia i de la llibertat de Catalunya, durant el judici del Tribunal Suprem espanyol, són una mostra de fermesa patriòtica i de la dig