Libros de Cataluña, página 6 de 178

L’11 de setembre de 1714 és una data clau en la història de Catalunya. Les conseqüències que va tenir pel futur polític del nostre país va marcar un abans i un després del què a dia d’avui, 292 anys

El tercer volum de l?Epistolari grec d?Antoni Rubió i Lluch aplega la correspondència escrita des del 1901 fins al 1915. En conjunt, es tracta d?una documentació molt interessant que ens descobreix una nova faceta d?aquest gran hel·lenista català, complementària de l?estrictament acadèmica. Hi podem trobar documents sobre la seva intervenció en transaccions comercials, cartes referents a les actuacions que va dur a terme com a cònsol i escrits sobre la preparació del tercer i últim viatge a Grècia l?any 1909, bàsic per a la posterior publicació del Diplomatari de l?Orient català. En alguns casos, el contingut de les cartes apareix resumit sense la transcripció, bé perquè resultaven il·legibles, bé perquè el contingut era netament consular. El quart i darrer volum recollirà la correspondència des del 1916 fins al 1936 i aplegarà també els índexs.

El objeto de esta obra se limitaba en principio a aclarar el origen de la soberanía de los primitivos Condes de Barcelona y la oscura sucesión de Wifredo el Velloso. Obra muy extensa y que posee una

Un viatge relaxat per la ciutat a traves de 23 itineraris que aposten per una manera diferent de relacionar-se amb l’espai i el temps urbans. Rutes guiades curosament, que són un homenatge a tots els

Quadern amb resums il—lustrats i propostes didàctiques per conèixer el funcionament, el paper social i la història d'aquesta farga de ferro fundada al segle XVIII a Ripoll. L'única de Catalunya i potser d'Espanya que encara elaborava pecesd'aram fins a la segona meitat del segle XX, va mantenir la seva activitat durant cinc segles fins que va tancar l'any 1978. Adreçat als escolars de secundària, inclou un vocabulari bàsic sobre el tema i activitats d'aprofundiment.

Una manera amena i divulgativa de conèixer els fets i els personatges de la història de Catalunya La controvertida herència de Jaume I, a partir del seu fill més carismàtic. El rei Pere II, anomenat

D'on sorgia la fascinació que l'URSS va exercir sobre Catalunya? Per què escriptors, sindicalistes, polítics i artistes van acollir amb entusiasme el nou règim sorgit de la revolució? Fins a quin punt el cinema, el cartellisme, la literatura i la ideologia soviètiques van impregnar personatges tan dispars i aparentment allunyats del comunisme com Josep Pla, Antoni Rovira i Virgili, Francesc Macià o Josep Carner-Ribalta? Ramon Breu ressegueix, en un assaig sorprenent i novedos, les petjades del somni soviètic en la realitat catalana de l'època.

Aquest llibre parla dels rabassaires, petits viticultors que eren majoria als Hostalets de Pierola, que a principis del segle XX maldaven per sobreviure com a pagesos independents en una conjuntura molt adversa a causa de la davallada dels preus del vi, de les dificultats per mantenir lexplotacio i de les pressions dels propietaris. Lobjectiu que persegueixen els autors es analitzar la dinamica associativa i politica en que els rabassaires es van veure immersos des de la crisi de la fil·loxera fins al plantejament del conflicte obert durant la Segona Republica i la Guerra Civil. Demostren com lassociacionisme, ben divers, assoli una gran intensitat en la vida local amb societats recreatives, mutues o cooperatives. I que per aixo mateix, una bona part de les inquietuds politiques i de les tensions socials que van aflorar en aquell periode es van canalitzar a traves de les associacions, una de les mes significatives de les quals fou la Cooperativa Agricola de Pierola.

Teniu entre les mans el segon volum de la Història de la Conca de Barberà. Les arrels del passat, una història que va néixer en el si del Consell Comarcal de la Conca de Barberà el juny del 2004, qua

Comprometido con la justicia social, la paz y la libertad, el obispo Climent se significó en su tiempo por una excepcional sensibilidad hacia las necesidades humanas tanto económicas como afectivas e intelectuales. La figura de Josep Climent ha constituido un simbolo de los valores que a lo largo de los siglos han cultivado muchos hombres y mujeres de nuestras tierras. El libro ha sido editado con la voluntad de difundir los estudios y las aportaciones elaboradas sobre la personalidad y la obra del obispo Josep Climent i Avinent con motivo del tercer centenario de su nacimiento.

Joan Peiró i Belis (Hostafrancs 1887–Paterna1942) va ser vidrier i militant de la CNT. Va destacarcom a organitzador de la Federació Nacional delVidre en la seva joventut. Posteriorment, el 1922,i el

En plena època medieval, els abusos feudals van provocar la revolta dels qui treballaven la terra: els remences. Aquest llibre explica la seva llarga lluita, inèdita a la resta de la península, per c

La irresistible atracció del públic per les figures mediàtiques no és pas un fenomen tan contemporani com sembla: el 1935, El fet del dia , aplec de les converses radiofòniques que Joan Alavedra dona

Moldre el gra per obtenir pa és una de les activitats més antigues de l'home. Aquest quadern està dedicat a la Farinera de Castelló d'Empúries, un exemple del procés industrial que es fa servir per obtenir la farina, molt diferent del procés tradicional dels molins fariners. L'obtenció d'energia hidràulica a partir del rec del molí, l'evolució dels molins fariners, com també la matèria primera, el blat, o el procés fins aconseguir la farina donen una visió molt completa de la indústria farinera. Publicació pertanyent a la col—lecció Quaderns de Didàctica i Difusió del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, destinada a difondre informació rellevant sobre el procés d'industrialització al nostre país entre alumnes d'educació secundària.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Àngel Carmona ens parla de dues Catalunyes que, a vegades lluintant per separat sense punxar-se, a vegades mig parlant i altres en guerra directa, constituïren la tan festejada renaixença. Descendents d´Aribau i Robreño, jocfloralescos i xarons, no són dividits amb criteri maniqueu de bons i dolents.