Libros de Cataluña, página 9 de 180

El llibre analitza com es configurà i construí l’autogovern de la Catalunya dels anys trenta del segle XX. No hi tracta la Generalitat republicana des d’una perspectiva estricta d’història política,

El Vaticà va dictar el 15 de juny de 1995 un decret insòlit pel qual cedia més de la meitat de la diòcesi de Lleida a la veïna de Barbastre, malgrat vuit segles d'història i la voluntat dels feligresos. Consumada la segregació, un nunci acusat de corrupció va prendre la decisió fraudulenta de lliurar un centenar d'obres d'art del Museu de Lleida a la nova diòcesi de Barbastre-Montsó. La persecució a tota costa del botí ha evidenciat al llarg dels anys una cadena d'intrigues, conxorxes i irregularitats jurídiques que han implicat altes personalitats de l'Església i de l'Estat, amb un denominador comú: la catalanofòbia. El cas s'incardina en el setge del nacionalisme d'Estat contra la personalitat catalana i en la fagocitació de l'Església oberta i conciliar de Joan XXIII i Pau VI per la reaccionària de Joan Pau II i Benet XVI. La petita Lleida i el seu museu s'han trobat immersos en aquesta tempesta.

La vida de Neus Català és un exemple de la lluita antifeixista de les dones a Europa. La biografia d’aquesta supervivent dels camps nazis reflecteix els episodis més importants i cruels del segle xx.

La història de la creació, del màxim esplendor i l'anorreament de l'orde del Temple és un dels episodis més fascinants de la constant barreja de política i religió que va viure la cristiandat medieval. La fi dels templers catalans estudia amb rigor i amenitat el final d'aquest orde a Catalunya, en les primeres dècades del segle xiv, quan el nostre rei Jaume II s'afegeix a l'exemple de Felip el Bell de França i decideix acabar amb l'orde, detenir-ne els cavallers i requisar-ne els béns. Ens trobem davant un debat religiós, una conspiració política, un conflicte diplomàtic, un escàndol moral, una gesta militar, uns drames individuals de resistència i traïció, d'ambició i de perplexitat... La confluència de tots aquests factors permetria presentar el procés contra el Temple com una formidable tragèdia shakespeariana.

Aquest llibre és la recopilació de les vides d'uns quants espluguins "exemplars" que ha conegut el pare Bou al llarg del segle xx. Aquesta selecció li ha estat molt difícil i molt compromesa de fer i es conscient que al llibre segur que hi cabrien moltes altres persones... No ha volgut fer distincions ni favoritismes de cap classe. Els que hi son no hi son per ser rics, ni famosos, ni per haver fet grans edifi cis ni monuments, ni per ser d'esquerres o de dretes, ni per ser creients o agnostics... Nomes parla de persones excel·lents, exemples d'honradesa i bondat, que han deixat empremta a l'Espluga de Francoli i que han esdevingut models que podem reproduir en les nostres vides.

Aquest sisè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, que correspon al Cicle de l’exili II, acull dos llibres més d’aquesta gran crònica sobre l’exili que Bladé va elaborar amb l’objectiu d

En el 2007 s?han commemorat els 70 anys de la construcció de l?emblemàtic edifici que la II República espanyola va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa per tal de representar-la

La Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC publica el primer volum de l'obra completa de Valentí Almirall (Barcelona, 1841-1904), el fundador i director del primer diari en llengua catalana, el "Diari

Catálogo de la exposición realizada sobre la mítica Rambla de Barcelona, Palau de la Virreina, del 26 de marzo al 24 de mayo del 2010.

La historiadora Sònia Masmartí reivindica en aquesta obra l'antiguitat i la importància del monestir de Sant Pere de Rodes com a santuari devocional i recuperadel món de la llegenda el seu paper com

27 de enero de 2005. 1057 personas son desalotjadas por un hundimiento en los túneles del metro de la linea 5, a la altura del Carmel. Una catástrofe que no fue controlada ni antes ni después del des

El periodista i historiador Josep M. Huertas Clavería resumeix un segle i mig d'historia de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, convertit en districte de Barcelona des que s'hi va annexar el 1897. Moltes coses han canviat durant aquest periode de temps: apareixen i desapareixen les industries tradicionals, deixen d'existir els camps i els pescadors, es construeix la Vila Olimpica i s’hi comencen a establir noves industries d'avantguarda tecnologica. Traduccions al castella i angles, al final del llibre. Inclou una bibliografia sobre el tema.

Catalunya té la primera oportunitat, des de 1714, d’assolir la independència. Des de 1991, desenes de nacions del nostre continent l’han assolida. Formar part de la zona euro permet la separació d’Es

El 1939 Catalunya va patir una sagnia cultural, afegida a la bèl•lica, de dimensions difícilment igualables. Amb la Guerra Civil a punt d'acabar, els ports dels Pirineus van veure la llarga corrua de refugiats que deixaven la seva terra davant l'arribada imminent de les tropes dels sublevats. Entre ells, nombrosíssims intel•lectuals i artistes catalans, la majoria dels quals compromesos amb les institucions republicanes. Molts, especialment després de l'entrada dels nazis a París el juny del 1940, van seguir fugint a Anglaterra o al continent americà. D'altres van seguir en sòl francès, sota l'amenaça del règim de Vichy. Marta Pessarrodona ressegueix la història d'aquest primer exili, a França, dels Riba, Obiols, Fontseré, Rodoreda, Pi-Sunyer, Calders i tants d'altres. Tota la saba cultural d'un país condemnada de cop a sobreviure o assecar-se per sempre.