Libros de Teatro en catalán, página 6 de 60

Aquesta obra Premi de Teatre El Micalet (2016), narra les vivencies de quatre soldats republicans d''edat, procedencia i ideals diferents que conviuen en una trinxera de la serra de Pandols l''estiu de 1938, en plena contraofensiva de l''exercit franquista. En aquesta situacio de barbarie trenen imprescindibles relacions de confiança i amistat per poder sobreviure sota el foc enemic.Esta obra Premio de Teatro El Micalet (2016), narra las vivencias de cuatro soldados republicanos de edad, procedencia e ideales diferentes que conviven en una trinchera de la sierra de Pandols el verano de 1938, en plena contraofensiva del ejercito franquista. En esta situacion de barbarie trenzan imprescindibles relaciones de confianza y amistad para poder sobrevivir bajo el fuego enemigo.Aquesta obra ha obtingut el XXIX Premi de Teatre El Micalet (2016), convocat per la Societat Coral El Micalet amb la col·laboracio de la Universitat de Valencia. El jurat va estar integrat per Lucrecia Cervello, Jaime Linares, Begonya Tena, Pep Ricart i Pilar Almeria. L''autor situa l''accio en una trinxera de la serra de Pandols durant l''estiu de 1938, en plena contraofensiva de l''exercit franquista obligat a recular posicions quan l''exercit republica va travessar l''Ebre el 25 de juliol. Quatre soldats republicans d''edat, procedencia i ideals diferents conviuen en aquesta situacio de barbarie i comparteixen les pors, les il·lusions, l''enyorança i els records mentre trenen imprescindibles relacions de confiança i amistat per poder sobreviure sota el foc enemic.Esta obra ha obtenido el XXIX Premio de Teatro El Micalet (2016), convocado por la Societat Coral El Micalet con la colaboracion de la Universitat de Valencia. El jurado estuvo integrado por Lucrecia Cervello, Jaime Linares, Begonya Tena, Pep Ricart y Pilar Almeria. El autor situa la accion en una trinchera de la sierra de Pandols durante el verano de 1938, en plena contraofensiva del ejercito franquista obligado a recular posiciones cuando el ejercito republicano atraveso el Ebro el 25 de julio. Cuatro soldados republicanos de edad, procedencia e ideales diferentes conviven en esta situacion de barbarie y comparten los miedos, las ilusiones, la añoranza y los recuerdos mientras trenzan imprescindibles relaciones de confianza y amistad para poder sobrevivir bajo el fuego enemigo.

L’acció transcorre en una vella casa de Bagdad des de la tardor 2002 a la primavera 2003. O siga, entre els rumors públics de guerra i la històrica invasió de l’Iraq la matinada del 20 de març de 200

El text teatral LA PÈRDUA, de la Directora d'Escena i Dramaturga Marta Momblant Ribas, és un Divertiment Claustrofòbic de Pèrdues i Troballes amb Final Natural. En clau de teatre de l'absurd, explica la història d'una avia, una mare i una filla —Bruna, Violeta i Blanca— que s'han vist obligades a deixar les seves respectives llars per a viure totes plegades en un únic espai vital. Ara tot l'embalum de cada una d'elles es troba barrejat i caòticament amuntegat en un nou habitacle molt més petit i aliè. El detonant del conflicte, que dominara al llarg de la peça, és una pèrdua —una broma!— i a través de la cerca desesperant d'aquest objecte perdut, altres pèrdues aniran sorgint, desencadenant una continua explosió d'emocions i paradoxes que concertara bufament un quart personatge Deus ex-maquina: El Personatge Androgin estrafent-se contínuament.

Premi Josep Ametller de teatre 2017Mas Perxés d’Agullana, Alt Empordà (febrer de 1939). Les tropes de Franco són a un pas d’arribar a la frontera. Què hi fan dos mossos d’esquadra davant les portes d

Comèdia burgesa que transcorre a un poble indeterminat de la Costa Brava, en una caseta on hi viuen una dona bella i encara jove i diversos nois i noies (fills, nebots...) a més d'un enigmàtic i viat

A grans trets, no m'agrada el teatre. A grans trets, no m'agrada llegir teatre. Ni m'agrada escriure teatre, ni m'agraden les converses sobre teatre, ni les converses en general, ni els arguments en general, ni m'agrada explicar-me, ni m'agrada massa estar escrivint això. M'estimaria més estar fent una altra cosa: seguir l'olor de la mel a la muntanya, tenir els peus a l'aigua d'un riu, mossegar una orella. Aleshores, volia escriure contra el teatre, contra l'exhibicionisme, contra el voyeurisme, el sentimentalisme, contra l'estructura que el sosté, etcètera. I volia, sobretot, fracassar: vull dir: escriure contra la pròpia escriptura, contra el llenguatge, contra la raó, contra la pretensió d'entendre el món, perquè en el fons és la pretensió de trobar-li causes, finalitats i, finalment, creure que se'l pot controlar, posseir o destruir. Aleshores, volia escriure des del fastic. Volia escriure des del fastic perquè només les obres que admeten el fastic de tot plegat no em fan fastic, sinó que em semblen honestes i, per tant, interessants. Dit d'una altra manera: volia fer una obra honesta, i l'única manera que he trobat de ser honest, avui, no és maquillant el fastic, com qui maquilla un polític, sinó mostrant-lo tal qual és. Tanmateix, volia fracassar, dic, i he fracassat en l'intent. Potser és inevitable. Tampoc té gaire importancia. De tot plegat (el fastic, el teatre, la mel, l'orella, la poca importancia), potser, parla Body sushi.

SI POC COBREM, RES PAGAREM!

Som en plena commemoració del 40 aniversari de «La Gesta», una fita en la història del futbol anglès, quan l’equip considerat la Ventafocs d’una competició europea va aconseguir guanyar, finalment, e

Fer-se gran és quelcom extremadament delicat, i alhora personal, que ens importa a tots, i molt. Entrar en la maduresa i seguir avançant en el temps pot convertir-se en la fase més excitant i enriquidora de la nostra vida. Prime Time es una comedia que ens convida a reflexionar sobre ledat dels altres i, sobretot, per a repensar, amb orgull, la propia. Escrita per la tambe actriu Nuria Casado, aquesta obra teatral sestrena el 21 doctubre del 2016 al CaixaForum de Barcelona.Hacerse mayor es algo extremadamente delicado y personal, que nos importa a todos, y mucho. Entrar en la madurez y seguir avanzando en el tiempo puede convertirse en la fase mas excitante y enriquecedora de nuestra vida. Prime Time es una que nos invita a reflexionar sobre la edad de los otros y, sobre todo, para repensar, con orgullo, la propia. Escrita por la tambien actriz Nuria Casado, esta obra teatral se estreno el 21 de octubre de 2016 en el CaixaForum de Barcelona.

Lear, XLI Premi Born de Teatre, és un monòleg construït al voltant d'una representació d'El Rei Lear de Shakespeare. A mesura que l'obra avança, el protagonista salta d'una crítica cultural implacable fins a la seva història personal, per construir una peça intel·ligent, irònica i emotiva.

Joan Guasp ens convida, en aquesta tragicomèdia boja i frenètica, a viure el 9-N des de dins, a través d una metafora surrealista de protagonisme col lectiu molt estrafolari. El procés independentista catala, tal com sempre han vaticinat els polítics antidemòcrates espanyols, es fa constitucionalment impossible, però triomfa gracies a l enginy, l humor i l esperit lúdic del poble de Catalunya. Una denúncia a tots els sistemes polítics autoritaris.

L'home inacabat ens situa a Mataró, l'any 1967, en la celebració del centenari del naixement de l'arqueòleg, arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch, quan les autoritats franquistes locals només

"En Marçal i na Isona són una parella que viu a Barcelona. Festegen fa més de -. anys i tenen dificultats per tenir fills. Un dia decideixen anar a viure a una masia a la muntanya, lluny de la ciutat

Aquests nous Els Pastorets de Tarragona sorgeixen d'una ciutat Patrimonj de la Humanitat, que té un seguici festiu que ha convertit Santa Tecla en Festa d'Interés Nacional i que és oberta i moderna, comercial, industrial i turistica, i que, per tant, no creu ja en les discriminacions ni en les submissions. Lluquet i Rovello son, doncs, dos joves ciutadans de la Tarragona del 2001 que, a traves d'un somni, viuen un viatge iniciatic i magic pel temps que els du a un espai que es el seu... En definitiva, una versio actual escrita i escenificada amb la voluntat de ser, tambe, oberta, innovada parcialment cada any, per tal de recuperar aquell public que, poc a poc, ha anat allunyant-se d'una tradicio secular que vol continuar essent viva. O, almenys, aixo es el que he intentat. (Josep Bargallo Valls)