Libros de Teatro en catalán, página 7 de 61

Amb música d’Agustí Charles, l’òpera de cambra La Cuzzoni és el retrat decadent d’una de les primeres dives de la història de l’òpera i musa de Händel. El llibret ens presenta la cantant al final de

El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, va rebre el premi Josep Maria de Sagarra el 1968 i va ser publicada per primera vegada el 1970, any en que fou estrenada al Teatre lAliança del Poblenou. Despres es va presentar al Teatre Capsa de Barcelona, on sen van fer mes de mil representacions. Ha estat portada a escena en multiples ocasions, per tota la geografia catalana, en teatres comercials o interpretada per grups daficionats. Es una satira sobre la corrupcio politica i les contradiccions humanes, amanida amb cançons i regada amb bons rajolins dironia, llesta per ser servida en qualsevol epoca de lany, i tan valida ara com quan es va estrenar. Lestudi introductori, les propostes de treball i els comentaris de text, han anat a cura de Carme Ballus, escriptora i professora de llengua catalana a lIES A. Cumella de Granollers.

Lluita de cacics o l’elecció de regidors, sainet de mals costums(1902) és una obreta de teatre deliciosa a ulls del segle XXI, ons’explica la tècnica municipal de corrupció de finals de segleXIX en l

Catalunya, principis del segle xx. El Doctor Muntaner, psiquiatreespecialitzat en la “degeneració sexual”, rep l’encàrrec de “guarir” enRoger Masvidal, l’hereu homosexual d’una rància família aristoc

Li diuen el concert del segle. L'esdeveniment del segle. Els artistes més importants del nostre temps s'han reunit per a una ocasió única. Les entrades, vint-mil, es van esgotar cinquanta-tres segons despres de posar-se a la venda. No son ni Mozart, ni Beethoven, ni Bach, pero la gent els adora. Es musica de merda, si, i tot i aixo el public els admira i la premsa els riu totes les gracies. Poques hores abans de l'esdeveniment, te lloc una nova entrevista. L'Èric, l'interpret de la famosissima canço Boom Boom Boom, se sotmetra a les previsibles preguntes de dos periodistes amb la despreocupacio habitual. Pero avui no li riuran les gracies. Avui, per primera vegada, algu dira prou a l'estupidesa de l'Èric. I a l'estupidesa dels seus seguidors. I a l'estupidesa de la humanitat sencera.

Teatro

El curandero nou és un sainet sobre els metges, la mentida i l’aparença en la medicina. Una obra escrita el 1910 que planteja l’etern dilema de la medicina-negoci —com diria Molière a El malalt imagi

HARMONIA somriu, etèria, com provinent díuna transsubstanciació: Aquí em tens, carinyo. (Fa sonar una campaneta.) A Bombay. Ara li diuen Mumbay. Com ha canviat tot! M’he comprat a Nova Delhi una mona

Fa uns anys em va caure a les mans un article que parlava de l?origen, desenvolupament i decadència d?una colònia de processionàries als boscos del Baix Camp. No sabria explicar ben bé la causa, però la lectura em va recordar la història d?una família que vaig arribar a conèixer molt bé quan encara vivia fora de Catalunya. Al cap d?uns mesos, vaig rebre la visita d?un amic que em va comentar, mentre repassàvem les vides dels nostres coneguts, que l?últim descendent d?aquella família havia desaparegut misteriosament i sense deixar cap rastre.

OBRA: En DONES,DONDES, DONES (premi Octubre de Teatre 2009) ens conta la història d'una família a partir de sis dones. És un relat calidoscòpic on es barregen sentiments, enveges, amors, desigs i frustracions en una polifonia de veus i accions que s'entrecreuen. Com diu el crític Francesc Foguet en el seu excel•lent pròleg: es tracta d'una història on "el relat de conjunt que se'n deriva planteja -sense embuts ni tabús, sense hipocresia ni impostura- temàtiques que afecten especialment la tan esbombada condició femenina: la inferioritat en l'àmbit laboral, la submissió als codis mascles, les estretors de la revolució sexual, la violència exercida en el cos de la dona, la discriminació real per raó de sexe, la desemparança dels emigrants o la desigualtat de la pobresa. Crítica, reivindicació i joc es fonen en una peça valenta que, a més d'explorar les formes de la teatralitat, malda per esbatanar portes i finestres i insuflar aire nou en les cledes dels resclosits discursos de gènere".

La renovació teatral modernista —una de les mes agosarades de la historia del teatre català del segle XX— va generar un dramaturg heterodox, Juli Vallmitjana i Colominas (Barcelona, 1873 – 1937). Par

La darrera obra de Heinrich von Kleist és el Hamlet del teatre alemany. Conté algunes de les escenes més dramátiques i commovedores mai escrites sobre un home que vacil·la entre la glòria i la vergon