A Antígona a Nova York trobem una versió moderna del dilema entre les lleis i normes d’una societat deshumanitzada i les obligacions que la moral personal no pot ignorar, però aquest cop no són les g
Aquestes tres obres de teatre que presentem al lector catala, L''armari, Aoi i El ventall d''Hanjo, formen part del repertori de peces de teatre no contemporani sorgides de la ploma audaç de l''escriptor japones Yukio Mishima (1925-1970). El no es avui dia, fins i tot malgrat l''esforç renovador de Mishima, una reliquia del passat, mancada d''un public actual teatralment inquiet i innovador. D''origen popular, el teatre no va esdevenir progressivament un senyal d''erudicio i d''elitisme. Pero la restauracio Meiji, amb la revolucio cultural que va aportar al Japo, arracona del tot el no. Nomes una llunyana semblança amb l''opera europea en va salvaguardar la memoria. Mishima va ser mes original i menys inclinat a l''autoodi que molts deIs seus contemporanis. Sense deixar-se entabanar pels colors i les formes superficials del vell no, va saber endinsar-s''hi fins a arribar-ne al moll de l''os i oferir-nos una escriptura nova d''una aposta literaria antiga i desgastada per l''us. El Japo del segle XX de Mishima ja no era el Japo deIs segles XIV i XV de Kanami i Zeami, els il·lustres fundadors del no. Tots aquells mites i deus que habitaven els cels deIs homes antics, Mishima els retorna al lloc on l''home modern els ha sabut finalment reconeixer, al seu interior. Els contradictoris sentiments i accions deIs personatges son, com els deus i els fantasmes de l''antigor, la veu sorprenent i terrible que els habita.
The Penguin Classics debut that inspired a classic film and a current Broadway revival Reginald Rose''s landmark American drama was a critically acclaimed teleplay, and went on to become a cinematic masterpiece in 1957 starring Henry Fonda, for which Rose wrote the adaptation. A blistering character study and an examination of the American melting pot and the judicial system that keeps it in check, Twelve Angry Men holds at its core a deeply patriotic belief in the U.S. legal system. The story''s focal point, known only as Juror Eight, is at first the sole holdout in an 11-1 guilty vote. Eight sets his sights not on proving the other jurors wrong but rather on getting them to look at the situation in a clear-eyed way not affected by their personal biases. Rose deliberately and carefully peels away the layers of artifice from the men and allows a fuller picture of America, at its best and worst, to form.
A pesar del escaso éxito que tuvieron en vida sus obras, Christian Dietrich Grabbe (1801-1836) viene siendo considerado, desde el último tercio del siglo XX, junto con Georg Büchner, como uno de los
En Estados Unidos es común andar a la busca de certezas: queremos conocer los hechos, todos; entender las cosas, correctamente; avanzar confiados con la seguridad de que tenemos todo bajo control. Don DeLillo nos muestra un panorama distinto. En los mundos de sus obras de teatro y de sus novelas reinan la incertitumbre, las ambiguedades siniestras y la realidad tiene mas de una capa. Una elusividad del sentido de las experiencias vividas invade el corazon de sus personajes. Armado a la vez de una filosofia existencial y de una astucia cultural, hurga en la psique estadounidense, penetrando bajo nuestra piel como ningun otro escritor.
¿Quién es Fausto? ¿Un mistificador que especula sobre la candidez del pueblo? ¿Un titán romántico que intenta arrebatar al ciclo sus secretos? ¿El demiurgo moderno de una técnica indomable? Christopher Marlowe se reviste con la mascara de Fausto y nos da la primera gran respuesta literaria: Fausto es solamente un hombre, y un hombre condenado por su propia condicion carnal.
