La sega

| hace 1 mes

MUY CONTENTA CON EL LIBRO Y LA VENDEDORA

| hace 3 meses

"La sega" s’endinsa en la postguerra a l’interior de Castelló, en un paisatge de masies aïllades i pobles menuts on la presència dels maquis i la repressió franquista marcaren profundament la vida quotidiana. Martí Domínguez recrea aquest entorn amb una força narrativa que combina precisió històrica, sensibilitat humana i una mirada crítica que travessa tota la novel·la. La història mostra com els maquis, sempre en moviment i en condicions extremes, intenten resistir mentre la Guàrdia Civil desplega una persecució implacable. Les batudes constants, els interrogatoris sense garanties i la col·laboració d’alguns falangistes locals generen un clima de por que ho impregna tot. Els masovers viuen atrapats entre dos focs: si ajuden els guerrillers, poden patir represàlies de l’autoritat; si no ho fan, poden ser acusats d’encobriment. A això s’hi afegeixen les rencilles i enveges entre veïns, que poden desencadenar denúncies falses i situacions irreversibles. Domínguez retrata molt bé aquesta sensació d’ofec i d’impossibilitat d’escapar d’un destí que sembla ja escrit. Un altre dels grans encerts de la novel·la és el contrast entre dues maneres d’entendre el món. D’una banda, la ciència i la curiositat, representades pel mestre i pel xiquet protagonista, que busquen comprendre i aprendre. De l’altra, la religió i la superstició, encarnades pel rector i altres figures d’autoritat, que intenten orientar —o condicionar— el jove perquè seguisca el camí que consideren correcte. Aquest conflicte ideològic influeix directament en la formació del protagonista i en la seua manera d’interpretar el que passa al seu voltant. La germana del protagonista aporta una mirada rebel i crítica, nascuda de la injustícia i del dolor. El seu procés de presa de consciència és un dels punts emocionals més potents del llibre. Paral·lelament, la traïció apareix com una amenaça constant: una sola delació pot destruir una família o desfer la confiança entre guerrillers. Domínguez mostra com la por, la necessitat o la venjança poden trencar qualsevol lleialtat. També destaca el retrat de la derrota moral progressiva dels maquis. No només lluiten contra un enemic militarment superior, sinó també contra la fam, el cansament, la manca de suport i la certesa que la seua causa s’esvaeix. Aquesta erosió emocional i física està narrada amb una gran humanitat, sense idealitzacions. Quan sembla que la novel·la s’encamina cap a un tancament previsible, Domínguez introdueix un gir final sorprenent i molt ben construït, que reconfigura la lectura i afegeix una capa de profunditat inesperada. És un desenllaç que colpeja i que demostra la solidesa narrativa de l’autor. Una novel·la intensa, precisa i profundament humana, que retrata amb gran sensibilitat un moment històric marcat per la por, la violència i la supervivència. Una lectura que remou i que convida a reflexionar sobre la memòria, la justícia i les zones grises de la història. M'ha guanyat.

| hace 5 años

Planteja una refexió sobre la posguerra i els maquis ambientada en les comarques dels Ports iMaestrat.