"El mundo de las plantas mágicas es fascinante; extraña y antirrealista" nos dice Perucho. Y, sin duda, así es. Dos son las clases de plantas mágicas: Las que lo son por sus propiedades y las que lo son por sí mismas, por su naturaleza inverosímil. Y estas últimas son las que sacan de quicio a los racionalistas y por tanto, sobre las que ironiza el autor -quien, por otra parte, admiraba con devoción el periodo de la Ilstración o el enciclopedimo.
Con una imaginación totalmente exenta de trabas, lo cual proporciona de repente una genial e inusual dimensión a sus textos; maestro de la cita literaria y de lo inverosímil, este libro es un estudio de las más importantes plantas mágicas, de la relación del hombre con ellas, y una especie de diccionario de botánica no conocida, que sorprende con las propiedades medicinales y virtudes mágicas de especias tan fantásticas como reales. En si, sin duda, constituye un homenaje a los magos, que atesoran el saber antiguo, y entre ellos, en especial a Paracelso, padre de la botánica oculta. En pocas ocasiones la imaginación y el saber han ido tan estechamente unidos, y aún más raramente han dado como fruto una obra deslumbrante.Cuando se cumple el centenario del nacimiento de este autor, recuperamos una de sus obras emblemáticas que también podéis encontrar en la Trilogía mági...
Ficha técnica
Editorial: Editora y Distribuidora Hispano Americana, S.A.
ISBN: 9788435011525
Idioma: Castellano
Número de páginas: 240
Tiempo de lectura:
5h 40m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 13/07/2020
Año de edición: 2020
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Edhasa Literaria
Edhasa Literaria
Alto: 22.5 cm
Ancho: 14.5 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Joan Perucho
Joan Perucho (Barcelona, 1920 - 2003). Fou redactor d'Ariel i crític d'art i col·laborador de diversos diaris i revistes. En poesia publicà Sota la sang (1947), Aurora per vosaltres (1951), El mèdium (1954), El país de les meravelles (1956). Posteriorment, influït pel surrealisme i per la plàstica de Tàpies i de Ponç, amb connotacions simbolistes, evolucionà cap a una poesia més nua i esquemàtica: Quadern d'Albinyana (Quaderns Crema, 1983) i Itineraris d'Orient (1986), Cendres&diamants (1991), i Les fronteres de l'espai i del temps (2001) . En les seves novel·les combinà elements literaris i històrics: Llibre de cavalleries (1957), Les històries naturals (1960), Les aventures del cavaller Kosmas (1981), premi Ramon Llull 1981 i premi Joan Crexells 1982, Discurs de l'Aquitània i altres refinades perversitats (Quaderns Crema, 1982), Pamela (1983), La guerra de la Cotxinxina (1986), Els emperadors d'Abissínia (1989), Els jardins botànics (1996), La mirada d'Antinea (1998) i Els morts (2000). El mateix to fantàstic tenen les narracions Roses, diables i somriures (1965), Historietes apòcrifes (1974), Els balnearis (1976), Botànica oculta (1980) i Museu d'ombres (1981), Nani i els itineraris de la zoologia fantàstica (2000) i Carmina o la gnosi Angèlica (2001). També publicà obres en castellà, l'estudi Joan Miró i Catalunya (1970), reculls d'articles i assaigs com Les delícies de l'oci (1984), Teoria de Catalunya (1985), Una semàntica visual (1986), Els fantasmes de la calaixera (1991), La meva visió del món (1998), Els secrets de Circe (1998), La porta de la identitat (1999), Gastronomia i cultura (1999), i les memòries Els jardins de la malenconia (1992). Pòstumament foren publicats Fulls de les fronteres. Entre Gandesa i Alcanyís (2004).