EL CUARTO DEL BEBE

Nascuda a Barcelona el 23 de gener de 1939, dins d’una família amant de la cultura i les arts plàstiques. Va estudiar Belles Arts a l’Escola Massana de Barcelona. Va iniciar la seva activitat professional il·lustrant estampats sobre teles i creant pintures a l’oli i aquarel·les.

L’any 1980 va començar a escriure i a il·lustrar llibres infantils, així com obres de divulgació i entreteniment dirigides a joves i adults.

L’any 1983, inspirant-se en les seves tres filles Teresa, Anna i Helena, va crear els personatges de Les Tres Bessones. L’èxit va anar creixent amb el temps fins a convertir-se en les germanes més populars i estimades del país. Els seus llibres han estat traduïts a 35 llengües i van propiciar la creació d’una sèrie de televisió que s’ha emès a 158 països. Des d’aleshores, la seva figura s’ha associat a Les Tres Bessones i ha esdevingut una il·lustradora àmpliament reconeguda, premiada i estimada.

L’any 1999 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cinema i d’Audiovisual, en la categoria d’Audiovisual, i el 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi, ambdós guardons concedits per la Generalitat de Catalunya. El 2005 va rebre el Premi Trajectòria, atorgat pel Gremi d’Editors de Catalunya; el 2009, la Medalla de Oro de las Bellas Artes del Ministeri de Cultura, i el 2010, la Medalla d’honor del Parlament de Catalunya.

El 2011 va donar el seu llegat, format per més de 3.000 dibuixos, litografies, gravats i contes, a la Biblioteca de Catalunya.

Gloria Fuertes (1917-1998) nació en el modesto barrio de Lavapiés, hija de una costurera y un conserje. Empezó a escribir versos a los catorce años, a los quince los leía en Radio España de Madrid. Sin embargo, no publicó su primer libro de poemas, Isla ignorada, hasta 1950. Su nombre ha quedado ligado a dos movimientos literarios: la generación del 50 y el Postismo (Carlos de Ory, Eduardo Chicharro, Ángel Crespo, Francisco Nieva). En 1952 fundó la revista Arquero, conjuntamente con Antonio Gala, Rafael Mir y Julio Mariscal. En 1961 obtuvo una beca Fulbright para enseñar literatura española en la Universidad de Bucknell, (Pennsylvania), durante tres años. En 1962 publica Que estás en la tierra, en la colección Colliure, dirigida por José María Castellet. En 1965 gana el Premio Guipúzcoa por Ni tiro ni veneno ni navaja y en 1968 publica las que quizá son sus obras más logradas: Poeta de guardia y Cangura (1967), un libro para niños que obtuvo una mención en el Premio Internacional Hans Christian Andersen. A mediados de los años 70 colaboró activamente en diversos programas infantiles de TVE, siendo Un globo, dos globos, tres globos y La cometa blanca los que la convirtieron definitivamente en la poeta de los niños. Nunca dejó de escribir para adultos. En 1981 editó en Cátedra Historia de Gloria (Amor, humor y desamor) y, más tarde, publicó los poemarios Mujer de verso en pecho (1995) y Pecábamos como ángeles (1997).