📗 Libro en catalán EL DEU DE LES COSES PETITES

Anys més tard, quan Rahel va tornar al riu, el riu la va saludar amb un somriure d'horrorosa calavera, i forats on hi havia hagut dents, i una mà tofenca que s'alçava des d'un llit d'hospital. Havien passat totes dues coses. El riu s'havia encongit. I ella s'havia fet gran. Riu avall hi havien construït una resclosa d'aigua salada, a canvi dels vots de l'influent grup de pressió dels arrossaires. La resclosa regulava l'entrada d'aigua salada de l'última part del riu, que desembocava al Mar d'Aràbia. I per això ara feien dues collites a l'any en lloc d'una. Més arròs, a costa d'un riu. Malgrat que era juny, i que plovia, ara el riu era tan sols una enorme clavaguera. Una fina veta d'aigües denses que llepaven fatigosament els bancs de fang de banda i banda, ornada de tant en tant amb la lluor argentada d'un peix mort. Un riu embussat per tot d'algues carnoses d'arrels marrons i toscoses que onejaven com tentacles sota l'aigua. Els jacanes d'ales de bronze hi caminaven al damunt. Peutorts, prudents....