EL ESPAÑOL HABLADO EN TUNEZ POR LOS MORISCOS. SIGLOS XVII Y XVIII

La llengua espanyola parlada pels moriscs abans de ser expulsats del seu país de naixement i del dels seus avantpassats va perviure a l'exili, en una diàspora principalment establerta en països de llengua àrab governats per l'imperi turc-otomà o pel sultanat del Marroc. Aquest llibre se centra en les restes conservades d'aquesta llengua espanyola parlada en un sol país: la Tunísia actual, un territori que correspon pràcticament al mateix espai geopolític de la província de l'imperi turc-otomà durant els segles XVI-XVIII, època que constitueix el període central d'aquest estudi. La primera part analitza els testimoniatges que ens han arribat de l'existència d'aquesta llengua parlada, almenys, fins a mitjan segle XVIII. La segona, recull les restes lingüístiques que han quedat de l'espanyol dels moriscs fins al segle XX.