CATALÁN
El pensament ferit
-5% de dto. exclusivo web
Entrega aproximada el viernes 27 de noviembre.
No tenemos stock en nuestro almacén, pero lo pedimos urgente al distribuidor para que lo recibas muy rápido.
Sinopsis
PREMI D'ASSAIG MANCOMUNITAT DE LA RIBERA ALTA 1999
El pensament ferit, I Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, configura un diagnòstic aclaparador de la malaltia de la cultura de finals del mil·lenni. El sentit del discurs postmodern és prou clar: l'esperança en l'alliberament de la humanitat, en l'assoliment d'un món una mica més just, ha estat cancel·lada. Sembla inútil utilitzar la nostra intel·ligència per tal de desemmascarar l'opressió o crear institucions que ens ajuden a establir o protegir els drets humans. És com si ja hagués passat el temps dels grans compromisos, el temps de la fidelitat a uns principis, el temps de l'esperança i dels projectes solidaris. Vivim en la societat de l'esnobisme, en la qual el que importa no són ja els grans valors ètics del passat (justícia, dignitat, llibertat, drets humans...), sinó la vida fàcil i còmoda de l'aparença. Vet aquí la malaltia.
Ficha Técnica
Editorial: Edicions Bromera, S.L.
ISBN: 9788476605677
Idioma: Catalán
Número de páginas: 184
Tiempo de lectura: 4h 19m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 22/03/2000
Año de edición: 2000
Plaza de edición: Es
Colección:
Textures
Textures
Número: 5
Alto: 20.5 cm
Ancho: 13.0 cm
Peso: 210.0 gr
Especificaciones del producto
Recibe novedades de Joan Garcia del Muro directamente en tu email
Reseñas sobre El pensament ferit
Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.
0 Reseñas
5 0
4 0
3 0
2 0
1 0
Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€
Publicar una opinión supone haber leído y aceptado las
bases del sorteo
"Tu opinión tiene premio".
Los libros más vendidos esta semana
Sinopsis
PREMI D'ASSAIG MANCOMUNITAT DE LA RIBERA ALTA 1999
El pensament ferit, I Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, configura un diagnòstic aclaparador de la malaltia de la cultura de finals del mil·lenni. El sentit del discurs postmodern és prou clar: l'esperança en l'alliberament de la humanitat, en l'assoliment d'un món una mica més just, ha estat cancel·lada. Sembla inútil utilitzar la nostra intel·ligència per tal de desemmascarar l'opressió o crear institucions que ens ajuden a establir o protegir els drets humans. És com si ja hagués passat el temps dels grans compromisos, el temps de la fidelitat a uns principis, el temps de l'esperança i dels projectes solidaris. Vivim en la societat de l'esnobisme, en la qual el que importa no són ja els grans valors ètics del passat (justícia, dignitat, llibertat, drets humans...), sinó la vida fàcil i còmoda de l'aparença. Vet aquí la malaltia.