CATALÁN

ELS COLORS DEL VENT (I PREMI DE POESIA CARME GUASCH 2004)

(0)
No disponible

¿Quieres que te avisemos si lo volvemos a recibir?

Sinopsis

Els colors del vent és un conjunt de poemes construït amb un clima simbolista, en el qual ja el mateix títol actua com a metàfora del pas del temps. En el poemari, trobem articulat el treball poètic de l’autor sota dos pilars essencials: el record i el desig. Un record farcit de malenconia per la constatació de les coses perdudes i ambientat en uns paisatges que pretenen exercir d’elements actius per a acollir el lector en una determinada atmosfera, oberta a compartir sensacions. I, d’altra banda, el desig. L’erotisme omple molts del poemes de tactes i sensacions plenes. Es juga clarament amb l’element amorós sensual, de vegades clarament sexual que sorgeix de l’anhel, fruit del record de l’experiència; de l’expectativa delitosa de l’acompliment sexual i , també, de la intensificació del mateix procés amatori. I, dominant-ho tot, el temps, que assumeix el paper de veritat indefugible. No és solament un enemic impossible de vèncer, sinó que s’erigeix com a element fonamental que emmarca la realitat i sense el qual res no és i res no pot esdevenir-se.

Ficha Técnica

Editorial: Omicron

ISBN: 9788493400361

Idioma: Catalán

Número de páginas: 64

Encuadernación: Tapa blanda

Fecha de lanzamiento: 21/02/2005

Año de edición: 2005

Plaza de edición: Badalona
Alto: 23.0 cm
Ancho: 15.0 cm

Especificaciones del producto

Escrito por Silvestre Vilaplana Barnés

Descubre más sobre Silvestre Vilaplana Barnés

Recibe novedades de Silvestre Vilaplana Barnés directamente en tu email

Reseñas sobre ELS COLORS DEL VENT (I PREMI DE POESIA CARME GUASCH 2004)

Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.

0

0 Reseñas

5 0
4 0
3 0
2 0
1 0

Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€

Los libros más vendidos esta semana

Sinopsis

Els colors del vent és un conjunt de poemes construït amb un clima simbolista, en el qual ja el mateix títol actua com a metàfora del pas del temps. En el poemari, trobem articulat el treball poètic de l’autor sota dos pilars essencials: el record i el desig. Un record farcit de malenconia per la constatació de les coses perdudes i ambientat en uns paisatges que pretenen exercir d’elements actius per a acollir el lector en una determinada atmosfera, oberta a compartir sensacions. I, d’altra banda, el desig. L’erotisme omple molts del poemes de tactes i sensacions plenes. Es juga clarament amb l’element amorós sensual, de vegades clarament sexual que sorgeix de l’anhel, fruit del record de l’experiència; de l’expectativa delitosa de l’acompliment sexual i , també, de la intensificació del mateix procés amatori. I, dominant-ho tot, el temps, que assumeix el paper de veritat indefugible. No és solament un enemic impossible de vèncer, sinó que s’erigeix com a element fonamental que emmarca la realitat i sense el qual res no és i res no pot esdevenir-se.