ELS EXILIATS CATALANS A MEXIC: UN ESTUDI DE LA INMIGRACIO REPUBLI CANA

El fa poc desaparegut Avel·lí Artís-Gener, Tísner, es preguntava en el pròleg daquest llibre: “Quants érem, els qui ens va aglutinar el denominatiu de ‘refugiats’?” La pregunta, sens dubte, és més profunda del que sembla, car encara avui no són del tot conegudes les conseqüències que va comportar l’exili per als perdedors de la Guerra Civil del 1936. Així doncs, encara ens manquen estudis aprofundits que ens ajuden a entendre millor què va passar amb els nostres exiliats, aquella gent que va viure una de les situacions més dramàtiques de la nostra història contemporània. En aquest sentit, Els exiliats catalans a Mèxic esdevé una obra imprescindible, sobretot perquè és precisament Mèxic —“el país més generós del planeta”, segons Tísner— un dels indrets que més refugiats va acollir, gràcies a la política de solidaritat que hi va portar a terme el president Lázaro Cárdenas. L’autora del llibre —filla d’exiliats— ens reporta, pas a pas, el camí de l’exili: primer cap a França (en aquells camps de concentració infrahumans), i després cap a Veracruz. Entre altres moltes qüestions, l’autora estudia el perfil socioeconòmic dels refugiats, l’acollida que van tenir, els organismes oficials que es van encarregar d’ells, la relació que van mantenir tant amb els mexicans com amb els antics residents catalans i espanyols, la integració social i econòmica al seu nou país, etc. A més, cal destacar que Els exiliats catalans a Mèxic té molt en compte l’experiència viscuda i contada pels mateixos exiliats: l’autora sovint ens refereix entrevistes a refugiats que són ben reveladores de com es va viure realment l’exili. El hace poco desaparecido Avel·lí Artís-Gener, Tísner, se preguntaba en el prólogo de este libro: “¿Cuantos éramos, los que aglutinados bajo la denominación de ‘refugiados’?» La pregunta, sin duda, es más profunda de lo que parece, ya que aún hoy no son del todo conocidas las consecuencias que comportó el exilio para los perdedores de la Guerra Civil de 1936. Así pues, aún nos faltan estudios profundos que nos ayuden a entender mejor qué pasó con nuestros exiliados, aquella gente que vivió una de las situaciones más dramáticas de nuestra historia contemporánea. En este sentido, Els exiliats catalans a Mèxic se convierte en una obra imprescindible, especialmente porque es precisamente México —“el país más generoso del planeta”, según Tísner— uno de los sitios que más refugiados acogió, gracias a la política de solidaridad que llevó a cabo el presidente Lázaro Cárdenas. La autora del libro —hija de exiliados— nos reporta, paso a paso, el camino del exilio: primero hacia Francia (en aquellos campos de concentración infrahumanos), y después hacia Veracruz. Entre otras muchas cuestiones, la autora estudia el perfil socioeconómico de los refugiados, la acogida que tuvieron, los organismos oficiales que se encargaron de ellos, la relación que mantuvieron tanto con los mexicanos como con los antiguos residentes catalanes y españoles, la integración social y económica en su nuevo país, etc. Además, hay que destacar que Els exiliats catalans a Mèxic tiene mucho en cuenta la experiencia vivida y contada por los mismos exiliados: la autora a menudo nos refiere entrevistas a refugiados que son muy reveladoras de como se vivió realmente el exilio.