CATALÁN
Els hereus de la mina
Les héritiers de la mine
Por Jocelyne Saucier
¡Últimas unidades!
-5% de dto. exclusivo web
Recíbelo el lunes 30 de noviembre.
undefined
Sinopsis
«La nostra família és la fascinació de la meva vida i el meu gran èxit de conversa. No tenim res en comú amb ningú, som fruit del nostre propi alè, essencials per a nosaltres mateixos, singulars i dissonants, els únics de la nostra espècie. Les vides petites que han papallonejat al nostre voltant s’han cremat les ales. No som dolents, però ensenyem les dents. Quan una banda de Cardinal s’obria pas, allò era un campi qui pugui.
—Però quants éreu, doncs?
La pregunta invoca el prodigi i en tinc tants que no sé per on començar. No sé si aconsegueixo dissimular l’orgull quan veig que repeteixen tots alhora, esbalaïts i estupefactes:
—Vint-i-un? Vint-i-un germans?»
—Però quants éreu, doncs?
La pregunta invoca el prodigi i en tinc tants que no sé per on començar. No sé si aconsegueixo dissimular l’orgull quan veig que repeteixen tots alhora, esbalaïts i estupefactes:
—Vint-i-un? Vint-i-un germans?»
Ficha Técnica
Traductor: Marta Hernández Pibernat
Editorial: Editorial Minuscula, S.L.U.
ISBN: 9791399173130
Idioma: Catalán
Número de páginas: 232
Tiempo de lectura: 5h 29m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 09/09/2026
Año de edición: 2026
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Microclimes
Microclimes
Número: 29
Alto: 16.5 cm
Ancho: 12.0 cm
Peso: 200.0 gr
Especificaciones del producto
Recibe novedades de Jocelyne Saucier directamente en tu email
Reseñas sobre Els hereus de la mina
Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.
0 Reseñas
5 0
4 0
3 0
2 0
1 0
Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€
Publicar una opinión supone haber leído y aceptado las
bases del sorteo
"Tu opinión tiene premio".
Los libros más vendidos esta semana
Sinopsis
«La nostra família és la fascinació de la meva vida i el meu gran èxit de conversa. No tenim res en comú amb ningú, som fruit del nostre propi alè, essencials per a nosaltres mateixos, singulars i dissonants, els únics de la nostra espècie. Les vides petites que han papallonejat al nostre voltant s’han cremat les ales. No som dolents, però ensenyem les dents. Quan una banda de Cardinal s’obria pas, allò era un campi qui pugui.
—Però quants éreu, doncs?
La pregunta invoca el prodigi i en tinc tants que no sé per on començar. No sé si aconsegueixo dissimular l’orgull quan veig que repeteixen tots alhora, esbalaïts i estupefactes:
—Vint-i-un? Vint-i-un germans?»
—Però quants éreu, doncs?
La pregunta invoca el prodigi i en tinc tants que no sé per on començar. No sé si aconsegueixo dissimular l’orgull quan veig que repeteixen tots alhora, esbalaïts i estupefactes:
—Vint-i-un? Vint-i-un germans?»