Estrepsíades, un pages ja vell, s'ha casat amb una dona de ciutat, procedent d'una bona família. Fidípides, el seu fill, malcriat per la mare des de petit, s'ha afeccionat als cavalls i ha arrunat el pare que es perseguit pels seus creditors. Despres d'una nit d'insomni, Estrepsíades idea un magnífic pla: portarà el seu fill a l'escola dels sofistes, regentada per Socrates, on aprendrà l'art de convencer amb la paraula. Pero el noi es nega a anar-hi i es el vell en persona qui, assetjat pels creditors, decideix acudir al "pensatori". L'aprenentatge, pero, resulta un fracàs, ja que Estrepsíades es incapaç d'assimilar res i l'únic que aconsegueix es desesperar Socrates amb les seves ximpleries. Una sàtira enginyosa del nou model d'educació que els sofistes anaven introduint en la societat atenesa de l'epoca i que tanta por devia fer als defensors dels valors tradicionals, perque els metodes sofístics ho posaven tot en qüestió: la moral, la virtut, la justícia, la veritat, els seus,...
Ficha técnica
Traductor: Merce Valls i Bosch
Editorial: La Magrana
ISBN: 9788474107630
Idioma: Catalán
Número de páginas: 112
Tiempo de lectura:
2h 35m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/10/2000
Año de edición: 2000
Plaza de edición: Es
Colección:
CLÀSSICS GRÈCIA I RO
CLÀSSICS GRÈCIA I RO
Número: 006
Peso: 145.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Aristófanes
Aristòfanes (Atenes, 446-386 aC) és el poeta còmic més brillant de l’antiguitat i un dels més hilarants de tota la literatura universal. Com Èsquil, Sòfocles i Eurípides per a la tragèdia, era, ja per als grecs, el gran clàssic de la comèdia antiga. Gràcies a Zeus, n’hem conservat onze peces de la quarantena llarga que sabem que va compondre. Li va tocar viure una de les èpoques més crítiques per a la democràcia atenesa: la guerra del Peloponès (431-404 aC), que va comportar la fi del domini d’Atenes sobre l’Egeu. Però va sobreviure a la guerra, i ens va llegar algunes de les comèdies més meravelloses que ha escrit mai cap dramaturg, com les d’aquest volum o "Lisístrata", "Les granotes" i "Les dones a l’assemblea". Com tots els genis, va dur als límits el gènere que conreava, fins a esgotar-lo. Darrere d’ell no es va tornar a escriure comèdia de la mateixa manera i el seu verb alat només l’han igualat monstres literaris de la talla de Shakespeare, Rabelais o Gadda.