📗 Libro en catalán ELS REFRANYS MES USUALS DE LA LLENGUA CATALANA

La comunicació presentada s’intitulava “El vi del Vendrell fa caure de clatell. Representació paremiològica del Penedès a l’enquesta Els refranys més usuals de la llengua catalana” i intentava posar en solfa els resultats de les 68 contribucions rebudes des de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Durant la presentació, es va aprofitar per esmentar els cinc refranys més votats en l’àmbit del Penedès. Heus-los aquí: Hi ha més dies que llonganisses. Al maig, cada dia un raig. Al mal temps, bona cara. La primavera la sang altera. Com més serem, més riurem. És curiós que els cinc refranys mostren una bona filosofia de vida: cal fer les coses amb calma, agafar-se bé els contratemps i, si és amb colla, tot transcorre molt més feliçment. A títol anecdòtic, cal dir que els contribuents penedesencs van incloure a la casella Més de l’enquesta alguns refranys de clar regust vitivinícola, cosa d’allò més idònia tenint en compte les característiques del territori (pensem, per exemple, en el famós primer quartet del sonet de Josep Carner De la vila del Vendrell): Adéu, vila regalada, adéu, vila del Vendrell, que fas una olor mesclada de garrofa i vi novell. Els refranys a què s’al·ludia són: El vi del Vendrell fa caure de clatell (que es va agafar com a títol simbòlic de la ponència); Un bon cava i un bon vi, amb Parellada de Font- Rubí; El bon vi s’ha de beure en un got fi; Dona borratxa i vi al celler, no pot ser, Home lluner no omple la bota ni el graner; o Un bon foc, un bon vi i una bona taula, senyal de bona casa.