En poques decades, la humanitat ha experimentat una revolució en els hàbits ancestrals. Sense que ens n'adonem, la nostra especie ha passat d'habitar cada racó de la Terra, immersa en la natura, a viure en una part veritablement ínfima de les terres emergides del planeta: la ciutat. Una revolución nomes comparable a la transició de caçadors-recol·lectors a agricultors que es va produir fa 12.000 anys. És cert que en termes d'acces als recursos, eficiencia, defensa i difusión de les especies, aquesta transformació es avantatjosa. Pero tambe ens exposa a un risc terrible. El nostre exit urbà requereix, de fet, un flux continu i exponencialment creixent de recursos i energia, que tanmateix no són il·limitats. A mes, l'escalfament global pot canviar definitivament l'entorn de les nostres ciutats i constituir precisament aquesta mutació fatal de les condicions de que depen la nostra supervivencia. Per aixo s'ha tornat vital tornar la natura al nostre hàbitat. Les ciutats del futur, ja siguin construdes des de zero o renovades, s'han de transformar en fitopolis, llocs on la relació entre plantes i animals s'acosti a la relació harmoniosa que trobem a la natura. No hi ha res de mes important que aixo per al futur de la humanitat.