FRONTERAS DE PAPEL

Des de principis del segle XX, la societat espanyola va ser conscient de l'èxode rural que es produïa dins les seues fronteres i hi va reflexionar des de diversos àmbits -econòmics, culturals, socials i polítics. En l'actualitat, la comprensió d'aquest fenomen s'inscriu dins dels debats sorgits a recer de moviments socials i polítics que han categoritzat aquesta problemàtica sota conceptes com 'Espanya buida' o 'Espanya buidada'. Encara que la translació a l'àmbit acadèmic també ha sigut fructífera, la present monografia pretén cobrir un dels períodes menys analitzats i coneguts dins d'aquest corrent d'estudi: el període autàrquic de la dictadura franquista, que va suposar el preludi de la «gran migració interna» espanyola. Uns anys escassament «digerits» per la memòria popular espanyola en els quals la restricció a la mobilitat per motivacions polítiques i la deportació de persones migrants a les seues localitats de procedència van ser aspectes dominants en la governança aplicada a la migració interior, cosa que va transformar l'acció migratòria de milers d'espanyols i espanyoles en un acte de confrontació amb la dictadura franquista.