INVESTIGACION HISTORICA SOBRE EL VISCONDADO DE CASTELLBO

Joaquim Miret i Sans (Barcelona, 1858-1919) va ser historiador, documentalista, secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre fundador, el 1907, de l’Institut d’Estudis Catalans. Tot i que era advocat de formació, es va dedicar a l’estudi de documents religiosos i notarials medievals i va descobrir un dels textos catalans més antics, les 'Homilies d’Organyà'. Va ser autor de les biografies de grans personalitats històriques com ara Alfons I (1904) i Jaume I (1918). Entre les obres que va escriure, al marge de la present, escrita originalment en castellà i que Editorial Base publica per primera vegada en català, destaquen Sempre han tingut bec les oques. 'Apuntacions per la història de les costumes privades' (1905-1906) i 'Les cases de templers i hospitalers en Catalunya' (1910). Al llarg dels anys, un segle després de la seva mort, la seva influència perviu en l’obra d’historiadors d’arreu del món.