Joaquim Miret i Sans (Barcelona, 1858-1919) va ser historiador, documentalista, secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre fundador, el 1907, de l’Institut d’Estudis Catalans. Tot i que era advocat de formació, es va dedicar a l’estudi de documents religiosos i notarials medievals i va descobrir un dels textos catalans més antics, les 'Homilies d’Organyà'. Va ser autor de les biografies de grans personalitats històriques com ara Alfons I (1904) i Jaume I (1918). Entre les obres que va escriure, al marge de la present, escrita originalment en castellà i que Editorial Base publica per primera vegada en català, destaquen Sempre han tingut bec les oques. 'Apuntacions per la història de les costumes privades' (1905-1906) i 'Les cases de templers i hospitalers en Catalunya' (1910). Al llarg dels anys, un segle després de la seva mort, la seva influència perviu en l’obra d’historiadors d’arreu del món.
Recibe novedades de JOAQUIM MIRET I SANS directamente en tu email
Durant l’edat mitjana, les llargues lluites entre els pobles que habitaven la península Ibèrica i els invasors islàmics van fer disminuir la població activa per al treball, de manera que es va increm
En certs àmbits, és habitual de presentar l'edat mitjana com un període idíl_lic i de somni. Però en aquesta obra tan sorprenent com enyorada el lector pot accedir de primera mà al peculiar dia a dia de societat medieval de veritat: les disbauxes dels darrers comtes d'Empúries, els abusos contra els esclaus, l'avidesa de les dides... Tot d'episodis reals i documentats.
JOAQUIM MIRET I SANSLes cases de Templers i Hospitalers a Catalunya. Aplec de noves i documents historics, de Joaquim Miret i Sans, representa el primer treball de lepoca contemporania dedicat a estudiar lorigen, expansio i consolidacio dels esmentats dos ordes religioso-militars en els territoris de la Corona dArago. Tot i ser la reedicio facsimil duna obra publicada en catala el 1910, el seu interes es basa en lintent de sintetitzar el proces historic seguit pels templers i hospitalers a la part sud-occidental dEuropa, sense descurar les seves relacions amb els respectius convents centrals dOrient. En aquest sentit sanalitza la creacio de cada comanda templers i hospitalera aixi com la seva evolucio fins a la dissolucio de lorde pel que fa al Temple o fins al segle XIX pel que fa a lHospital. Per a lelaboracio del treball lautor ha analitzat milers de documents inedits procedents de lArxiu Reial de Barcelona, del Gran Priorat de Catalunya de lorde de Sant Joan de Jerusalem o de Malta i de lArchivo Historico Nacional de Madrid. Una part important daquesta documentacio, en la seva majoria en llati, hi es transcrita sigui formant part del text o be en les notes a peu de pagina. Lobra de J. Miret i Sans lacompanya una introduccio elaborada per Josep Maria Sans i Trave que inclou una biografia sobre lautor i una analisi sobre la historiografia posterior a Miret i Sans relativa als templers i hospitalers a Catalunya, Arago, Valencia i Mallorca (1910-2006)