Aquesta obra, el darrer diari de viatge de Matsuo Bashô (1654-1694), és considerat un dels cims de la literatura japonesa clàssica. Passatges en prosa com els referits a Matsushima, Hiraizumi o Kisakata, o el que serveix per introduir l'obra són presents a totes les antologies, i els nombrosos haikus inserits al llarg del text exemplifiquen per què l'autor és considerat un dels quatre grans mestres d'aquesta forma.