LA CULTURA COMO PRAXIS

Zygmunt Bauman (Poznan, 1925 – Leeds, 2017) va ser un sociòleg de gran reconeixement internacional. El seu camp de treball va ser la modernitat i la postmodernitat, i va formular el concepte de «modernitat líquida» que tan bé ha descrit la vida contemporània. Polonès de naixement i d’ascendència jueva, va desenvolupar una important tasca com a ensenyant a Polònia després de la Segona Guerra Mundial. El 1968 va ser expulsat de la Universitat de Varsòvia per raons polítiques; va reprendre la seva docència a les universitats de Tel-Aviv i Haifa, per incorporar-se, l’any 1971, a la Universitat de Leeds fins al final de la seva trajectòria acadèmica. A R C À D I A Munt ane r , 3 1r 1a 08011 Ba r c e lona El 2010 va ser guardonat amb el premi Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades. Per la seva obra fonamental, Modernity and the Holocaust (1989), van concedir-li l’Amalfi European Prize. De la seva extensa bibliografia, Arcàdia ha publicat, entre altres: Confianza y temor en la ciudad (2006), Els reptes de l’educació en la modernitat líquida (2007, 2017), La riquesa d’uns quants beneficia a tothom? (2014), Desconeguts a la porta de casa (2016) i Retrotopia (2017).