CATALÁN

LES PARETS DEL TEMPS

Por

JOSEP CIVIT I MATEU

(0)

Nuevo
¡Últimas unidades!
-5% de dto. exclusivo web
Recíbelo el lunes 23 de noviembre.






Sinopsis

_Però quin inversemblant / truc d´escapista / com es fuig / del vertigen / sense parets del temps_, es pregunta, retòricament, Josep Civit, en el seu nou poemari. Centenars, milers de versos després i segueix eixamplant-se, imparable, aquesta asimetria entre preguntes i respostes. No, tot l´art humà no la té, la inequívoca resposta a tants i tants enigmes de la nostra humana aventura... Però uns versos, uns simples i humils versos, poden, sempre, acompanyar-nos, brasa sempre indemne, en les llargues i gèlides nits que s´endevinen. Amb aquest propòsit escriu Josep Civit: versos que puguin acompanyarlo, a ell, i a altre que hi vulgui demorar l´àvida mirada..., versos on s´hi emmirallin totes les emocions de la nostra condició humana, versos capaços d´alentir, encara que sigui provisionalment, mínimament, les desbocades ales del temps. Versos com xarxes per retenir el vent vertiginós dels dies... Versos inútils, doncs, i, precisament per això, total, absolutament imprescindibles.

Ficha Técnica

Editorial: Cossetania

ISBN: 9788413566573

Idioma: Catalán

Número de páginas: 64

Encuadernación: Tapa blanda

Fecha de lanzamiento: 11/11/2026

Año de edición: 2026

Plaza de edición: Es
Número: 45
Alto: 21.0 cm
Ancho: 14.8 cm

Especificaciones del producto

Los libros más vendidos esta semana

Sinopsis

_Però quin inversemblant / truc d´escapista / com es fuig / del vertigen / sense parets del temps_, es pregunta, retòricament, Josep Civit, en el seu nou poemari. Centenars, milers de versos després i segueix eixamplant-se, imparable, aquesta asimetria entre preguntes i respostes. No, tot l´art humà no la té, la inequívoca resposta a tants i tants enigmes de la nostra humana aventura... Però uns versos, uns simples i humils versos, poden, sempre, acompanyar-nos, brasa sempre indemne, en les llargues i gèlides nits que s´endevinen. Amb aquest propòsit escriu Josep Civit: versos que puguin acompanyarlo, a ell, i a altre que hi vulgui demorar l´àvida mirada..., versos on s´hi emmirallin totes les emocions de la nostra condició humana, versos capaços d´alentir, encara que sigui provisionalment, mínimament, les desbocades ales del temps. Versos com xarxes per retenir el vent vertiginós dels dies... Versos inútils, doncs, i, precisament per això, total, absolutament imprescindibles.