LILIANA (CAT)

Apel·les Mestres (1854–1936) és considerat una de les figures més decisives de la cultura catalana de la segona meitat del segle XIX i dels inicis del XX, gràcies a una obra extraordinàriament diversa que integra poesia, narrativa, teatre, il·lustració i música. La seva contribució literària destaca per un estil personalíssim, sovint marcat per la senzillesa expressiva, la ironia subtil i una sensibilitat lírica que connecta amb corrents europees, especialment amb el simbolisme i amb l’herència de Heine.

La importància d'Apel·les Mestres per a les lletres catalanes és estratègica i fundacional. Va ser l'artífex d'una modernització lingüística i formal que va permetre a la literatura catalana sintonitzar amb els corrents estètics europeus, especialment el simbolisme i el pre-rafaelitisme. El seu llegat es consolida en la defensa infrangible de la llengua catalana en tots els registres. Des de la seva producció dramàtica fins a les seves reflexions d'un cert pessimisme filosòfic en Gaziel, Mestres va demostrar que el català era una eina plenament capaç d'expressar la complexitat de l'home modern. El seu compromís amb la cultura del país el va portar a ser una autoritat moral indiscutible i un dels grans defensors de la reforma de Pompeu Fabra.

Barcelona, 1949 Escriptora, il·lustradora, dissenyadora gràfica, traductora, pedagoga, molt reconeguda per la seva dedicació al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creació com en el de la recerca, la crítica literària o diverses formes de docència i difusió. Ha escrit gran nombre de llibres per a nens i joves. També ha traduït obres destacades com els Contes per telèfon de Gianni Rodari o Els últims gegants de François Place. L’any 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi i, el 2020, el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català. «M’agrada molt llegir. Tant, que a vegades no puc evitar escriure les coses que no he pogut llegir enlloc. Llavors, i si a un editor li plauen, les històries que jo m’he inventat es publiquen. Així, si hi ha sort, les llegeix molta més gent de la que jo podria abastar només explicant-les de viva veu (que és una cosa que també he fet durant molt de temps, però en aquest cas les històries no eren inventades meves). També m’agrada molt mirar. Per això m’embadoco davant les pel·lícules, els dibuixos i les pintures dels altres i, molt de tant en tant, dibuixo o, força més sovint, faig dibuixar als meus alumnes o els comento coses de l’Art i la il·lustració. Em considero afortunada: tinc una bona colla d’amics als qui agrada el mateix que a mi. En xerrem sovint...»