Qui és Lirael? Catorze anys han passat des que l’Abhorsen Sabriel fes fugir el malvat Kerrigor més enllà del novè portal i ajudés a restaurar el rei Pedrenyal al tron del Vell Regne. La Lirael s’ha educat entre les noies del Clayr, tot i que mai se n’ha sentit vertaderament filla. No té el do de la clarividència, dret de naixement de les Clayr, i se sent diferent, insegura de la seva identitat. Acompanyada de la seva amiga fidel, la Gossa Deshonrosa, i sota la creixent amenaça d’un mal mil-lenari, la Lirael ha d’embarcar-se en una missió desesperada. A les seves mans està el destí del Vell Regne. En aquesta continuació de Sabriel, obra guanyadora de l’Aurealis Award a Austràlia, Garth Nix teixeix una trama fascinant plena de descobriments, perills i sorpreses.
Ficha técnica
Traductor: Pagès Joan
Editorial: La Magrana
ISBN: 9788478712250
Idioma: Catalán
Número de páginas: 128
Tiempo de lectura:
2h 58m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 30/11/2004
Año de edición: 2004
Plaza de edición: Es
Colección:
Clàssics Grècia i Ro
Clàssics Grècia i Ro
Número: 053
Alto: 19.5 cm
Ancho: 13.0 cm
Grueso: 1.0 cm
Peso: 160.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Aristófanes
Aristòfanes (Atenes, 446-386 aC) és el poeta còmic més brillant de l’antiguitat i un dels més hilarants de tota la literatura universal. Com Èsquil, Sòfocles i Eurípides per a la tragèdia, era, ja per als grecs, el gran clàssic de la comèdia antiga. Gràcies a Zeus, n’hem conservat onze peces de la quarantena llarga que sabem que va compondre. Li va tocar viure una de les èpoques més crítiques per a la democràcia atenesa: la guerra del Peloponès (431-404 aC), que va comportar la fi del domini d’Atenes sobre l’Egeu. Però va sobreviure a la guerra, i ens va llegar algunes de les comèdies més meravelloses que ha escrit mai cap dramaturg, com les d’aquest volum o "Lisístrata", "Les granotes" i "Les dones a l’assemblea". Com tots els genis, va dur als límits el gènere que conreava, fins a esgotar-lo. Darrere d’ell no es va tornar a escriure comèdia de la mateixa manera i el seu verb alat només l’han igualat monstres literaris de la talla de Shakespeare, Rabelais o Gadda.