Ramon Llull va escriure el Llibre de meravelles a París, durant els anys 1287-1289. Felix, el protagonista, es enviat pel seu pare a recórrer el món i a meravellar-se de l’actitud dels homes, que no actuen com correspondria. En el seu viatge pels diversos ordres de la creació, Felix s’interessa per tot allo que no enten i en demana raó a diversos savis, que li aclareixen els dubtes. L’obra, a traves de la ficció narrativa, i de centenars de relats breus, ofereix una àmplia visió sobre la comprensió medieval del món. Felix pregunta i obte respostes sobre Deu, els àngels, el cel, els elements, els metalls, les plantes, o be els homes i els seus comportaments. Quan toca parlar dels animals, en canvi, el jove assisteix a una extensa faula, el famós Llibre de les besties, que no parla propiament d’animals, sinó dels aspectes mes foscos de la política humana. El Llibre de meravelles es troba a la crulla de diversos generes: la narració sostinguda del marc general; el repertori d’exemples i semblances, i l’exposició ordenada de continguts relatius als tres grans sectors de la realitat: divina, natural i moral. La cohesió de tots aquests ingredients la dicta l’acció intel·lectual que genera la meravella, es a dir la sorpresa ado