Aristófanes (444 - 385 a. C.) es, sin ningún género de duda, el gigante de la comedia griega antigua.
Contemporáneo de figuras tan importantes como Sócrates, Sófocles y Eurípides, el comediógrafo ateniense vivió en una época dorada de la cultura griega, marcada también por la guerra entre Esparta y Atenas, que se desarrolló a lo largo de casi treinta años. Habituado a incluir en sus comedias personajes contemporáneos a él y a tratar temas de actualidad para la Atenas de entonces, Aristófanes hace de Los caballeros (424 a. C.) un claro manifiesto antibelicista en contra de continuar la guerra en la que estaban inmersos los atenienses en ese momento y que buena parte de la población consideraba innecesaria. El ataque contra los que apoyan la guerra se personifica en el Paflagonio, un trasunto del político y militar Cleón, a quien Aristófanes odiaba por considerarlo un arribista ávido de poder y riqueza. A pesar de la seriedad del tema, Los caballeros es, como todas las comedias de Aristófanes, una pieza divertida en la que se hace una crítica mordaz y virulenta dirigida contra los políticos que apoyan las guerras e ignoran los deseos del pueblo.
Ficha técnica
Traductor: Luis Gil Fernández
Editorial: Gredos
ISBN: 9788424921682
Idioma: Castellano
Número de páginas: 160
Tiempo de lectura:
3h 44m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 06/10/2011
Año de edición: 2011
Plaza de edición: Es
Alto: 21.3 cm
Ancho: 14.0 cm
Grueso: 14.0 cm
Peso: 205.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Aristófanes
Aristòfanes (Atenes, 446-386 aC) és el poeta còmic més brillant de l’antiguitat i un dels més hilarants de tota la literatura universal. Com Èsquil, Sòfocles i Eurípides per a la tragèdia, era, ja per als grecs, el gran clàssic de la comèdia antiga. Gràcies a Zeus, n’hem conservat onze peces de la quarantena llarga que sabem que va compondre. Li va tocar viure una de les èpoques més crítiques per a la democràcia atenesa: la guerra del Peloponès (431-404 aC), que va comportar la fi del domini d’Atenes sobre l’Egeu. Però va sobreviure a la guerra, i ens va llegar algunes de les comèdies més meravelloses que ha escrit mai cap dramaturg, com les d’aquest volum o "Lisístrata", "Les granotes" i "Les dones a l’assemblea". Com tots els genis, va dur als límits el gènere que conreava, fins a esgotar-lo. Darrere d’ell no es va tornar a escriure comèdia de la mateixa manera i el seu verb alat només l’han igualat monstres literaris de la talla de Shakespeare, Rabelais o Gadda.