Mirant el món a través dels números planteja, amb una lectura amena, una aproximació teòrica i pràctica a la matemàtica intuïtiva infantil i a la matemàtica formal escolar, establint el nexe entre elles: com els nens i les nenes entenen i empren els números per a organitzar l'espai de l'aula; com els usen en els seus diferents jocs; quin significat tenen per a ells i elles els números que són a la societat (la loteria, els números de les sabates, els tiquets de la compra, l'entrada del cinema...); com mitjançant l'estadística expliquen fenòmens del seu entorn (l'oratge, les temperatures, la caiguda de les dents, la incidència d'una epidèmia de grip a la classe...) per poder entendre millor el món. Es tracta d'una proposta d'alfabetització matemàtica per a l'educació infantil centrada en aspectes quotidians, que té com a objectiu fonamental una educació basada en la comprensió i la integració del món infantil en la realitat.
Ficha técnica
Editorial: Pages
ISBN: 9788479359195
Idioma: Catalán
Número de páginas: 256
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/10/2011
Año de edición: 2011
Plaza de edición: España
Colección:
Argent Viu
Argent Viu
Número: 54
Alto: 16.0 cm
Ancho: 22.0 cm
Grueso: 1.4 cm
Peso: 417.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Joaquim Carbó
Joaquim Carbó (Barcelona, 1932), més conegut com a autor de llibres juvenils com els clàssics La casa sota la sorra (1966) i La colla dels deu (1969), a més d’haver escrit un centenar de contes per a Cavall Fort, va ser un dels fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs i no ha deixat d’escriure i publicar tota mena de llibres. Per esmentar-ne només alguns, els de narracions Solucions provisionals (1965) i Cadàvers ben triats (2009), o les novel·les Els orangutans (1969 i 2017), S’ha acabat el bròquil (1987) i, darrerament, Va com va (2015) i Testament (2019). De tant en tant també s’ha dedicat a meditar sobre l’època que li ha tocat viure, i això l’ha fet escriure Viure amb els ulls (2011) i Males setmanes (2021). És evident que el carronyavirus, com en diu ell, que l’ha tingut tancat a casa aquests dos últims anys, l’ha fet reflexionar sobre aquest present tan incert i el pòsit del passat. I sobre un futur que, als seus gairebé noranta anys, no sap ben bé com qualificar, si és que té dret a pensar que encara n’hi queda una mica. (Twitter) @casasorra