MORIR EN LA EDAD MEDIA

La mort -circumscrita a un breu fragment temporal- va ser el més clar exemple de la conjugació medieval entre el material i l'immaterial. L'home, lluny d'ignorar la seua impotència davant la desaparició del món tangible, l'únic que coneixia, va aconseguir generar tota una amplíssima gamma de conviccions, símbols i representacions, tant mentals com plàstiques, capaços de transmetre i desplegar els seus codis i les seues vivències espirituals i religioses més íntims. La raó de ser d'aquesta obra és la de tractar de comprendre l'encontre entre l'home medieval i la mort. La lectura reposada d'un elenc de fonts variat ha permès plantejar-se la temàtica sota una perspectiva nova, i abandonar qualsevol tòpic.