ORFEO EN EL INFIERNO DEL SIGLO XX

Józef Wittlin va néixer el 1896 a Dmytrów, Galítsia, als confins de l’imperi austrohongarès, i va morir el 1976 a Nova York. Novel•lista, poeta i assagista, és un dels màxims representants de les lletres poloneses. En el conjunt de la seva obra destaca la novel•la "Sól ziemi" (La sal de la terra), que evoca amb tendresa el desconcert dels soldats reclutats per combatre en la Primera Guerra Mundial. Quan era petit, la seva família, d’origen jueu i llengua polonesa, es va traslladar a Lwów, aleshores Lemberg i actualment part d’Ucraïna. Més tard va estudiar a la Universitat de Viena, i en aquesta ciutat va freqüentar la tertúlia de Karl Kraus i els cafès literaris i va conèixer Rainer Maria Rilke i Joseph Roth, l’obra del qual va traduir al polonès; l’amistat amb Roth es va mantenir al llarg del temps. Posteriorment va viure, a més de Polònia, a Itàlia i França, i amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial es va traslladar als Estats Units. Des del 1964 va visitar diverses vegades Espanya, on s’havia instal•lat la seva filla, i a Madrid es va relacionar amb nombrosos poetes, entre els quals Vicente Aleixandre i Carlos Bousoño, i en va traduir algunes obres al polonès.