Soc la guitarra de l Ovidi Montllor. He vist fàbriques, escenaris, somnis i silencis. I ara t ho vull contar: la vida d un home que va fer de cada cançó una barricada d amor i de llibertat. Perque l Ovidi no va arribar a aquest món per agradar: va arribar-hi per a remourens. Per fer-nos pensar, per fer-nos riure, per fer-nos cantar. I, encara avui, si pares be l orella, la seva veu et despertarà.