Parcs de mar de Catalunya II

Després de la publicació d’un primer llibre sobre els parcs de mar de Catalunya, que començava al cap de Creus i s’aturava per un moment a la serralada Litoral, la ruta continua vers el sud, pel recte camí de descobrir els parcs naturals del litoral català i les serralades costaneres. La coneguda serralada de Marina, entre la costa i la plana del Vallès, ens mostra els darrers turons arrodonits d’ambient netament mediterrani abans d’arribar al mar, de bracet amb la veïna serra Collserola. Paisatges, tots dos, envoltats d’una densa població humana, però també d’una gran biodiversitat, testimonis, a més, d’una profunda agitació històrica i cultural al llarg dels segles. Però no ens aturéssim: tot seguit ve el contrast dels aiguamolls del delta del Llobregat i el paratge feréstec i solitari del massís de Garraf. Finalment, el nostre viatge acaba en la placidesa d’un extens paisatge deltaic, paradís de tresors naturals sorprenents, allà on l’Ebre aboca definitivament les aigües a la Mediterrània.

Després de la publicació d’un primer llibre sobre els parcs de mar de Catalunya, que començava al cap de Creus i s’aturava per un moment a la serralada Litoral, la ruta continua vers el sud, pel recte camí de descobrir els parcs naturals del litoral català i les serralades costaneres. La coneguda serralada de Marina, entre la costa i la plana del Vallès, ens mostra els darrers turons arrodonits d’ambient netament mediterrani abans d’arribar al mar, de bracet amb la veïna serra Collserola. Paisatges, tots dos, envoltats d’una densa població humana, però també d’una gran biodiversitat, testimonis, a més, d’una profunda agitació històrica i cultural al llarg dels segles. Però no ens aturéssim: tot seguit ve el contrast dels aiguamolls del delta del Llobregat i el paratge feréstec i solitari del massís de Garraf. Finalment, el nostre viatge acaba en la placidesa d’un extens paisatge deltaic, paradís de tresors naturals sorprenents, allà on l’Ebre aboca definitivament les aigües a la Mediterrània.