POEMES A CENCCHINO: 48 EPITAFIS I ALTRES ELEGIES

«L’ombra d’Antínous batega en la figura de Francesco Bracci: reencarnació de la bellesa a la terra, la joventut de Cecchino és concebuda com un combat contra el moridor [...]. Estimar un cos [...], la culminació d’un desig que es podia fer realitat gràcies al do amb el qual els déus van marcar-lo: la genialitat per a l’art.» «Michelangnolo non finirà mai di sorprenderci. Nei versi, lo scalpello colpisce la parola e la fa affiorare in tutta la sua purezza per realizzare un nuovo prodigio. E’ l’epifania del dolore e dello smarrimento per l’amore perduto prima del tempo. E’ il pianto per la morte dell’amato ed un canto alla sua bellezza svanita per sempre.»

«L’ombra d’Antínous batega en la figura de Francesco Bracci: reencarnació de la bellesa a la terra, la joventut de Cecchino és concebuda com un combat contra el moridor [...]. Estimar un cos [...], la culminació d’un desig que es podia fer realitat gràcies al do amb el qual els déus van marcar-lo: la genialitat per a l’art.» «Michelangnolo non finirà mai di sorprenderci. Nei versi, lo scalpello colpisce la parola e la fa affiorare in tutta la sua purezza per realizzare un nuovo prodigio. E’ l’epifania del dolore e dello smarrimento per l’amore perduto prima del tempo. E’ il pianto per la morte dell’amato ed un canto alla sua bellezza svanita per sempre.»