Gandia?, 1435-València, 1497. És el darrer escriptor important del període que es coneix com el segle d'or de la nostra literatura. Entre els seus contemporanis valencians va arribar a tenir un gran prestigi com a escriptor elegant, i també com a predicador, ja que, a més de cavaller, va ser teòleg. És l'autor més característic de l'estil anomenat "valenciana prosa". Després de reelaborar, en la seva joventut, temes mitològics presos d'Ovidi, progressivament es va decantar per la narració de vides de sants i d'episodis bíblics, i finalment per la traducció del Psalteri i de la vida de Crist coneguda com el Cartoixà. En les seves obres en vers, majoritàriament de tema amorós, i algunes de religioses, va dotar el decasíl·lab heretat d'Ausiàs March d'una musicalitat més acostada al nou estil dels renaixentistes italians.