Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre

Antònia Vicens (Santanyí, 1941) ha destacat com a novel·lista amb obres essencials com ara 39° a l'ombra (Premi Sant Jordi 1967), Material de fulletó, La Santa, Gelat de Maduixa, Febre alta, Ungles perfectes o Ànima de gos.

El 2009 l'evolució del seu procés d'escriptura desemboca en Lovely, un poemari que esdevé la revelació d'una veu singular, impactant, demolidora, que converteix l'autora en una de les grans veus poètiques del nostre segle. Sota el paraigua el crit (2013); Fred als ulls (2015); Tots els cavalls (2017) i Pare què fem amb la mare morta (2020) la consagren en aquest camp.

Distingida amb altres premis literaris, li va arribar un reconeixement global a la seva carrera amb la Creu de Sant Jordi el 1999, la medalla Ramon Llull el 2004 (la va refusar en protesta per la política lingüística del Govern Balear), el Premi Nacional de Cultura el 2016, el Premi Nacional de Poesia el 2018 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2022.

Els seus llibres han estat traduïts a l'alemany, al francès, al portuguès i al castellà.