SILUR

«... Era com la neu en un cor transeünt, Ofèlia amb música de Charpentier, un fum de deixalles, fullaraca cremada, d’abocador en setembre. Ofèlia, verge de vulva blanca, una trista matinada, acaronada damunt, enmig d’aquesta aigua entollada per pètals de molsa i ràbia de ser i de no ser carn enamorada. No li menjaven els ulls encara peixos d’or i de plata.» © Joan Carles González Pujalte