VOCABULARI MALLORQUI-CASTELLÀ

PROPÒSIT I EXTENSIÓ D''AQUESTA OBRA He preparat aquest Vocabulari després de pensar llargament sobre el caràcter i l''extensió que calia donar-li segons la gent a qui podia convenir el seu maneig. Em sembla que aquesta gent pot classificar-se en tres grups: 1. Persones que, parlant com a llengua nativa el vernacle de les Balears, vulguin saber el significat en castellà de les paraules de la seva llengua. 2. Persones que, parlant o entenent el català, siguin lectors d''obres escrites en aquesta llengua, sobretot per escriptors de les Balears, i trobin dificultats per a entendre certes paraules. 3. Persones natives de les Balears que vulguin escriure en la seva pròpia llengua i trobin dificultats per insuficiència d''instrucció en gramàtica i sobretot en ortografia. Perquè aquest llibre sigui útil a aquestes tres classes de possibles usuaris, he distribuït la matèria del Vocabulari en aquesta forma: A) Una sèrie general de paraules que formen el lèxic que podríem anomenar "bàsic" del llenguatge de les Balears. B) Intercalades entre les d''aquella sèrie general, les paraules que no s''usen normalment en el llenguatge viu de les Illes, però que són o han estat usades pels escriptors baleàrics pel fet de pertànyer al llenguatge literari general. La sèrie A, o sia, la dels mots usuals a les Balears conté dues classes de vocables: els "hereditaris" o populars - com cadira, caixa, caminar, cervell, esponja, paret, tendrum...-i els "adoptats" o cultismes i neologismes de ciències, arts, tècnica i deports -com cartílag, càtedra, cerebral, espongiari, futbol, parietal, telèfon...- Totes dues seccions -la dels mots hereditaris de la llengua i la dels adoptats- constitueixen el patrimoni lèxic de tot mallorquí, menorquí o eivissenc per a l''ús parlat o quotidià. Dins aquesta sèrie A, faig una distinci&oacut